Il·lustració: Maria Beitia
Fa uns dies que dic que no sé res. I no és ben bé així. Vaig sabent que res no és per sempre. Res.
Un dia la mort t’ho deixa clar. I amb la pèrdua, entre la tristor i la foscor profunda, de cop et topes amb una comprensió nítida de la vida. És nítida, clara, i no vull dir lluminosa. La foscor i les ombres hi són sempre. Ser-hi, transitar-hi, pot ser difícil. Però entendre la vida, de cop, es fa més fàcil.
I no, això tampoc és per sempre.
Laura Garcia Jordan
* Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.
