Foto: Kira auf der Heide
y a carcajada limpia se rompió la noche
se llenaron mis velas con aire de tu nombre
Lidia Uve, A carcajada limpia
Despertar amb ganes de plorar de fred i que t’espetegui dins del cos una cançó que parla de riures que rompen la nit en pedaços. Buscar-la amb desfici per Internet abans i tot de remenar el prestatge més alt de la cuina per rescatar restes de cafè del fons d’un pot de llauna oblidat. Des-acomplir el primer propòsit d’Any Nou i entrar en bucle dins la veu que t’ocupa la sang els últims temps, escoltar-la de cap a cap i tornar a pitjar play una vegada i una altra –cercle infinit, espiral embogida–, tornar a notar com penetra les venes i enfilar-te a cada nota fins a perdre una mica els sentits, com si hi fossis però no, com si hi fos però no. Que la música arraconi les ganes de plorar de fred, de plorar de tu, de plorar d’ahir.
T’espera el mar, avui. Li faràs ofrena de la teva sang cançó, del teu hivern silenci, del teu fred enyor.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
0
0
