Sense persianes

«Saps què faig jo quan es tanca la porta? Salto per la finestra»

Robert Redford (vuitanta-dos anys) esmenta la llista de coses que encara té pendents de fer. “Doncs ja cal que t’afanyis –li diu Sissy Spacek (seixanta-nou)–. Sempre que tanco la porta, penso si serà aquest l’últim cop que puc fer el que sigui que estava fent”. Rèplica d’ell, expert en fugues: “Saps què faig jo quan es tanca la porta? Salto per la finestra”.
 
Entre les meves fites pendents, ho dic sovint, hi ha la d’anar a una edició del festival de Sundance. Mentre trobo la manera, me’n vaig a veure l’última pel·lícula de Redford, la història d’un lladre de bancs vocacional i carregat d’encant. Quanta bellesa, quanta nostàlgia i quanta joie de vivre en una hora i mitja.
 
Surto del cinema una mica reconciliada amb el pas del temps (tinc els cinquanta a la cantonada) i fins i tot amb les portes que es tanquen. És de nit, fa fred. Un no-sé-què dins meu persegueix finestres sense cortines ni persianes.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Sandra Balcells Febrer 7, 2019 8:25 am
    Aquest text té un no-sé-què que m'encanta. Gràcies, Eva. Gràcies, Eves.

Nou comentari