Foto: Mario Azzi
Que si has començat un diari. Que si t’obligaràs a escriure’l cada dia, veigues tu. Que a veure què hi abocaràs. Que si això, que si allò altre. Que si és dissabte a mitjanit i fa cinc hores que vas en pijama. Que si a quina edat és acceptable començar a prendre drogues dures per dormir. Que si no tens fills, si pots sopar nesquick amb corn flakes quatre nits per setmana. Que si avui t’has adonat que no t’has parlat mai davant l’espill. Que si cuides més les plantes de dins de casa que les de fora a la terrassa. Que què passa si no t’importa tenir o no tenir unes celles perfectes. Que si no fos per un anunci que acabes de veure, no t’ho hauries ni arribat a plantejar. Que si és normal que si es queda a dormir algú a casa et passis la nit alerta. Que si com pot ser que et vingui de gust escoltar una cançó i als trenta segons et vingui de gust canviar-la. Que si en el moment que escrius això tens uns pits descomunals. Que si et fa plorar un anunci és que et vindrà la regla demà. Que si fa massa fred per ser tardor i el mes passat massa calor per ser octubre. Que si t’inventes excuses per no sortir i et lamentes que estàs sola. I que si els quatre treballadors del súper de baix tenen una sitcom, a qui ho explicaràs.
Que si avui per celebrar que estaves contenta has decidit llegir un blog. I que si que lamentable. Que si no ets prou jove per sortir ni prou gran per quedar-te a casa. Ni prou rica per viure sola a una ciutat com aquesta ni prou feliç per buscar parella. Que si mai hi haurà un bebé remugant i algú bullint bajoques a la cuina a la casa d’un vosaltres o si sempre serà un dissabte a mitjanit.
Que si deixaràs de viure en present per sortir d’aquest bucle algun dia o si el futur vindrà tot sol, com se’n va anar Laika a la lluna un matí tonto de novembre. Tot sol com et quedes quan venen les males notícies o quan se’n van els amors inevitables.
2
0
