Foto: Janine


Si li escrivissis potser començaries com es comencen les cartes que s’escriuen a mà. Ei, hola. Com estàs? Quant de temps, oi? Mira, és que avui així de cop i volta he pensat en tu. I li parlaries com si fóssiu amics i no haguessin existit mai els llençols, els llavis humits, el clatell, els cinc dits. Et sentiries obligada a justificar aquell impuls dient el temps que fa que no us veieu. L’exageraries, per dissimular que saps exactament que són tants anys i tants mesos i tants dies.

Serien com a molt tres línies. Però estaries una hora posant i traient paraules. Mentre anessis teclejant, ni tu mateixa entendries per què ho fas. Et sentiries estranya enyorant quan no saps ben bé què és el que trobes a faltar. Preguntant quan en el fons tampoc vols saber-ne la resposta. Només escriuries, com ho podries dir, per treure aquest neguit que no saps d’on ve ni on vol anar.

Abans de clicar enviar te n’estaries de preguntar si ell també sap com n’és, de difícil, escriure una majúscula després d’un punt final. I si la vida li ha ensenyat a girar pàgina amb més traça que a tu. I si els records tornen sense cap més pretensió que dir-vos, fluix –no fos cas que algú altre ho sentís–, tot allò que un dia vau ser.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 10, 2016 | 19:49
    Anònim octubre 10, 2016 | 19:49
    No, ningú ens ensenya a tombar pàgina. Ni les nits davant la tele, ni les sortides amb companyes que ens animen a fer la festa més gran. Sentim, som així d'afortunats. Perquè malgrat el que costa girar la pàgina, reconàxer els sentiments tristos també és un privilegi. Per això, escriure'ls ens ajuda a comprendre'ns.
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 10, 2016 | 22:36
    Anònim octubre 10, 2016 | 22:36
    No et buscava. Jo tenia la meva parella, a qui estimava molt, fins que et vas creuar en el meu camí. Inconcientment hem vas trecar tots els esquemes i hem vas capgirar la meva vida perfecte. Hem vas donar ales i hem vas prometre viatjar a la lluna amb elles. Hem vas fer volar ben lluny i un cop allí en la llunyania hem vas deixar anar, sobtadament, sense un previ avís. Sola i ben lluny de la meva vida real hem trobava preguntant-me si volia baixar o no. Al cap de poc temps de volar en la incertesa, vas tornar aparèixer carregat amb un full de ruta i moltes exòtiques aventures. El que no sabia és que només erets allí per donar-me el mapa i no per guiar-me.
  3. Icona del comentari de: Lluisa saenz a octubre 11, 2016 | 06:50
    Lluisa saenz octubre 11, 2016 | 06:50
    Potser, no cal escriure. Molt bo.
  4. Icona del comentari de: Barrous a octubre 11, 2016 | 08:25
    Barrous octubre 11, 2016 | 08:25
    Fantàstic i real. Quantes vegades voldríem escriure-ho. Més aviat, quantes ho pensem i en canvi quants neguits s'eviten fent-ho. Si més no per desfer-se de moltes altres paraules que un dia van ser veritat.
  5. Icona del comentari de: Anònim a octubre 11, 2016 | 17:14
    Anònim octubre 11, 2016 | 17:14
    Jo un dia ho vaig fer. I ell tampoc havia passat pàgina. I el destí ens havia portat a viure a 15 km de distància i ben lluny de la capital. I teníem fills. I ex-s I per un moment hem tornat a tenir 20 anys. I... qui sap!
  6. Icona del comentari de: Anònim a octubre 11, 2016 | 19:36
    Anònim octubre 11, 2016 | 19:36
    m'has tret les paraules del cor. Gràcies
  7. Icona del comentari de: Anònim segle XX a octubre 17, 2016 | 16:44
    Anònim segle XX octubre 17, 2016 | 16:44
    Queda lluny aquella primera hora posant i treient paraules. Ara, avui, prop dels cinquanta mesos omplint el cistell d'esborranys, les paraules menys sentides sobreïxen per aquesta finestra.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix