Foto: Hugo Bernard


Fa gairebé més anys dels que tinc, em va quedar gravada una resposta de Jaume Perich a un qüestionari de la revista Sal y Pimienta. Li preguntaven què faria si sabés que només li queden vint-i-quatre hores de vida. El dibuixant va dir: “Me les passaria plorant com un desesperat”. I a mi em va semblar, llavors, que no es podia respondre cap altra cosa. Jo també ploraria, i tant.

Més endavant vaig llegir per primer cop aquella frase de Martin Luther King que diu que, si sabés que el món s’acaba demà, ell avui encara plantaria un arbre. Vaig pensar que això era el que distingia els herois de la gent normal i corrent: els herois moren dempeus, la resta plorem agenollats.

Una amiga, l’Ester, m’explica el cas d’una amiga seva que tenia un càncer de mal pronòstic. L’amiga de la meva amiga es va acostumar a calcular el temps en funció del calendari mèdic. La vida era allò que hi havia entre visita i visita. Que era diumenge i no li tocava una nova sessió de químio fins dimecres? Doncs li quedaven literalment tres dies de vida, i ja calia que els aprofités. Que s’acabava de fer una prova i el resultat trigaria una setmana a arribar? Tenia una setmana de vida. Una setmana per viure amb la màxima plenitud possible. Així l’amiga de l’Ester va aconseguir anar empenyent els dies. A sobre, va tenir sort i se li va capgirar el pronòstic.

Fer aquest clic mental no és fàcil, però juraria que no està reservat als herois. Hauria de ser un objectiu permanent teu, meu i dels néts de Luther King: treure el màxim partit de cada petita estona, perquè avui mateix ens pot atropellar una bicicleta i adéu. La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l’amplada, sí. Hem d’abocar-nos a fer coses que ens omplin, que ens eixamplin l’ànima. Val la pena intentar que cada minut valgui la pena, per si de cas ens morim al minut següent.

Jaume Perich va morir als 53 anys d’una hemorràgia intestinal que li va provocar una parada cardiorespiratòria. Tots el vam plorar. Però ell, si hagués sabut que li quedaven vint-i-quatre hores de vida, hauria fet bé –crec– de passar-les rient.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Marta Jarque a juliol 03, 2016 | 21:57
    Marta Jarque juliol 03, 2016 | 21:57
    La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l'amplada, sí.
    102
    Icona de dislike al comentari de: Marta Jarque a juliol 03, 2016 | 21:57 4
    Respon
  2. Icona del comentari de: assumpta torruella a juliol 03, 2016 | 22:24
    assumpta torruella juliol 03, 2016 | 22:24
    Elimportant d'una lapida on diu per exemple: 1922 - 1989 el important es el guio del mig que vol dir el que has viscul!!!!
  3. Icona del comentari de: Anònimmart a juliol 03, 2016 | 22:28
    Anònimmart juliol 03, 2016 | 22:28
    Es veritat, pero costa no o recordem
  4. Icona del comentari de: Anònim a juliol 04, 2016 | 01:11
    Anònim juliol 04, 2016 | 01:11
    Molt bona reflexió!! Hauriem de capgirar el dia a dia ran agonitzant de temps i disfrutar cada minut!
  5. Icona del comentari de: Pati Lainz a juliol 04, 2016 | 08:21
    Pati Lainz juliol 04, 2016 | 08:21
    Sí, senyora. Tota la raó. La teoria la sabem. A la pràctica costa més. Però paga la pena recordar-ho tantes vegades com faci falta: cal aprofitar cada petit-gran instant que la vida ens posa a l'abast.
  6. Icona del comentari de: Anònim a juliol 04, 2016 | 10:24
    Anònim juliol 04, 2016 | 10:24
    Sovint hi penso... i sovint ho oblido. I, per desgràcia, ho oblido més temps dels que hi penso.
  7. Icona del comentari de: M.Claustre a juliol 04, 2016 | 11:24
    M.Claustre juliol 04, 2016 | 11:24
    La noticia en el nostre cas va ser primer el plor, la reflexio i la lluita agraint totes les petites coses q et dona la vida. M.ha encantar l.article . Salut.
  8. Icona del comentari de: Anònim a juliol 05, 2016 | 07:56
    Anònim juliol 05, 2016 | 07:56
    Estic d'acord, hem de aprofitar al màxim cada minut que ens dóna la vida.
  9. Icona del comentari de: Eugènia Monrós a juliol 05, 2016 | 10:12
    Eugènia Monrós juliol 05, 2016 | 10:12
    Eva, amb el teu permís, faig meva la frase "La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l'amplada, sí" Em sembla grandíssima!
  10. Icona del comentari de: Anònim a juliol 05, 2016 | 15:51
    Anònim juliol 05, 2016 | 15:51
    Tota la raó . Però molt sovint, oblidam la nostra immediatesa. Vivim en un món on ens eduquen per no pensar en la mort, per viure d'esquena a la nostra pròpia realitat. Som éssers mortals, però vivim en una cultura que obvia aquest fet. Desitjant l'eternitat, moltes vegades vivim morts en vida. Hem d'aprendre a viure l'instant!!!!
  11. Icona del comentari de: Un home a juliol 05, 2016 | 16:41
    Un home juliol 05, 2016 | 16:41
    Els teus minuts de felicitat poden fe mal algun altra , comta am axo, i no caigues en el egoisme.
  12. Icona del comentari de: Anònim a juliol 06, 2016 | 00:08
    Anònim juliol 06, 2016 | 00:08
    La nostra vida pot ser com un fil d'estendre: sabem on comença però no on acabarà, el que importa són les vivències que hi anem penjant amb agulles d'amor, solidaritat, empatia, alegria, optimisme.....
  13. Icona del comentari de: Rosa Cos a juliol 06, 2016 | 10:59
    Rosa Cos juliol 06, 2016 | 10:59
    M'ha agradat molt es un cant a l'esperança. Gràcies
  14. Icona del comentari de: AnEdu a juliol 06, 2016 | 12:52
    AnEdu juliol 06, 2016 | 12:52
    Molt bon article. Interessant reflexió! Deixa'm fer-te una pregunta. I si ja no et queda ni un sol dia de plenitud? Tan sols moments puntuals fins que se te'n vagi la vida? Això com es paeix, plorant? rient? plantant un arbre? Sortosament o dissortada, jo he fet totes tres coses. Tanmateix, caldria que ens poséssim d'acord amb el què vol dir plenitud, no? Una abraçada
  15. Icona del comentari de: Anònim a juliol 06, 2016 | 16:44
    Anònim juliol 06, 2016 | 16:44
    - Un dia nos vamos a morir, Snoopy. . Cierto Charly, però los otros dias no.
  16. Icona del comentari de: Anònim a juliol 07, 2016 | 00:08
    Anònim juliol 07, 2016 | 00:08
    Es difícil donarte compte d'aixo. Jo mateixa em pasó la vida volguent fer algo y sempre li deixo com susposant que tinc tota la vida per davant...
  17. Icona del comentari de: Romy Ros a agost 01, 2016 | 18:53
    Romy Ros agost 01, 2016 | 18:53
    Durant el 2010 jo vaig fer com la teva amiga Esther: totalment convençuda i agraïda de cada minut. Avui, que ja fa anys que he tornat a la "normalitat" sovint m´ho recordo...per si de cas!!! Sóc conscient que la vida m'ha regalat una tercera oportunitat i no estic per desestimar-la!!! Gràcies pel teu article, m'agradat moltíssim!!!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix