Foto: nik radzi

Mentre sonen els senyals horaris de les sis, el cotxe travessa la comarca per la carretera desdoblada. Fa una brisa fresca i la llumeta taronja em recorda que hauria d’omplir el dipòsit. Aturo el motor en una benzinera de les d’ara, sense paraules i amb ordinadors qustodiant les mànegues. Encerto el número de sortidor i hi fico un bitllet de vint. En aquella pausa, amb la mirada fixada en un punt borrós, s’hi concentra tot l’embolic del món. Mentre poso combustible, penso en les meves sorts i les meves desgràcies. Sense parar-hi gaire atenció, salta el clic, les retinc i torno a pujar al cotxe.

Hi visc moltes hores, aquí dins. És una casa petita, una cabanya, un refugi. No em va interessar passar gaire estona triant-ne el model, ni la marca, ni els detalls. No té gaires comoditats, d’ell fins i tot me’n diuen que és estret i malgirbat, però me l’estimo, potser massa. Al cap i a la fi és un cotxe, i se’m gasta cada cop més, i ja no em preocupen ni els cops ni les ratllades de carrers estrets, d’aparcaments impossibles, de camins sense asfaltar.

No sé si és l’evidència del pas del temps, la contundència del moviment quan deixo enrere els paisatges nous. No sé si és la conversa muda amb la ràdio o l’optimisme de l’avenç, d’un tros de metall i alguna cosa més que funciona bé quan va cap endavant. Aquí he resolt els grans problemes de la vida, he imaginat com enfrontar-me als monstres, com ser un ocell en un cel que a vegades queda tan petit. He plorat abans de saltar tots els abismes i, finalment, els he sobrevolat. I he arribat sempre a casa, tocant de peus a terra, respirant profundament, que potser és el més important.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix