Són masclistes i no ho saben

Foto: Hernán Piñera

Us diran que estan en contra de la dictadura dels cossos normatius, però es referiran a aquella amiga vostra com “aquella que és una mica grassoneta”. Es mostraran fervorosament partidaris de les dones reals, però faran escarafalls si comproven que no aneu depilades seguint els cànons que marca la indústria pornogràfica o us enganxen en conductes suposadament impròpies del vostre gènere.

Proclamaran que el futur és de les dones, però no s’estalviaran comentaris pejoratius quan alguna d’aquestes dones accedeixi a un lloc de poder, perquè, en el fons, pensen que ells ho farien cent vegades millor. Admetran que tots hem rebut una formació similar i estem igual de preparats, però sempre els serà més fàcil donar valor a l’opinió d’un home que a la d’una dona.

Asseguraran que tenen una part femenina molt desenvolupada, però fugiran per potes de qualsevol cosa que estigui etiquetada com a femenina perquè no els interessa en absolut. Segurament bavejaran condescendents davant de dones que exerceixen algun rol típicament desenvolupat per homes, però serà per pur fetitxisme, rara vegada des de l’admiració.

Diran que estan tips de ser sempre ells els qui facin el primer pas, però perdran tot l’interès si sou vosaltres qui els convideu a sopar, perquè això atempta contra els esquemes clàssics de la seducció. Es mostraran fascinats per les dones intel·ligents i independents, però a l’hora de la veritat això serà massa per al seu ego i buscaran algú amb qui representar còmodament el paper de Pigmalió.

Se sentiran lliures d’actuar amb mala educació en les interaccions amb les dones, emparats per la seva condició de sexe dominant. Que passi la següent. Ja saps com som els tios, que tenim el cervell allà on ja saps. No t’ho prenguis malament, tia.

Són masclistes i no ho saben. O no ho volen saber. Han estat educats en la igualtat i, tanmateix, alguna cosa els diu que actuen de la manera correcta, que no poden fer-hi més i que ho porten a la sang. Diran que fan broma quan parlen de pits i de ties bones perquè en el fons són conscients que, havent rebut una educació, basada en la igualtat el seu comportament és inadmissible del tot.

I un dia, tot esmorzant, llegiran que ha esclatat la polèmica arran de les declaracions sexistes d’un càrrec públic i arrufaran el nas. Ho trobaran del tot desafortunat, esclar. I ho comentaran amb algun conegut. “Que fort, com s’ha passat”.

I es faran creus que a aquestes altures, encara no haguem superat certes coses.

I es quedaran tan amples.

Turística i domèstica

Que no sorgeixin els monstres

Radical Monarchs

Ser casa

Les 14 cançons de Míriam Cano

Amb una altra

Comentaris

Anònim gener 15, 2017 | 22:56

Pot una dona parlar de culs masculins, o de braços musculosos, o de grandària del piu, i que li agrade comentar-ho? Pot una dona dir que un amic d'una amiga seua està "grassonet"? Pot una dona preferir un cos d'home prim, igual que altra pot preferir un cos d'home no gaire prim? Pot una dona preferir, i dir-ho amb total confiança cap a la seua parella, que prefereix que es depile? Pot una dona babejar per un professor d'escola, rol típicament desenvolupat per dones, i que no siga per fetxixisme (o sí) i sí (o també) per admiració? Doncs totes les dones poden fer-ho, al igual que els hòmens, i això no és masclisme.

22

9

Respon
Anònim gener 16, 2017 | 11:00

Amb la mes bona voluntat del món em disposo a plantejar unes preguntes per tal d'intentar entendre el punt de vista que no acabo de trobar-li al text: - Què hi ha de dolent en referir-se a algú pel seu aspecte físic? Si una dona o home és "grassonet" doncs clarament és un terme que ajudarà a descriure la persona, igualment que si és moreno o te ulls blaus... Totalment en desacord amb els cànons de bellesa però ser gras, no és sa. - "Admetran que tots hem rebut una formació similar i estem igual de preparats", no hi estic massa d'acord, precisament considero que el problema que fa el feminisme tant difícil de treballar és la diferent "educació", diguem-li indirecta i/o involuntària, que es rep per part de la societat. - No sé si sóc jo, però el text en general m'ha semblat únicament dirigit a homes i amb un tó molt despectiu cap a la nostra actitud com un conjunt i els nostres "errors". Si realment es vol aconseguir algo intentem no generalitzar als dos únics grups masculí i femení. Des del meu punt de vista hi ha gairebé tant a canviar en un bàndol com en l'altre (tot i que el canvi potser comporta un esforç més gran en un dels dos). Espero que algú tingui ganes d'obrir una mica de debat, o simplement donar un punt de vista que em permeti entendre i compartir la opinió del text.

10

1

Respon
Anònim gener 16, 2017 | 13:35

No caiguem en els tòpics dona home pesem en igualtat per les persones: ni edat, ni sexe, ni fenotipni ni ni ni...

1

2

Respon
Anònim gener 16, 2017 | 18:32

I aquells homes que sóns aliats del feminisme? (perquè entenent l'origen històric del feminisme el gènere masculí no pot ésser feminista, si més no un aliat). Vull dir, hi ha homes que tenen la teoria apresa i per tant s'auto-anomenen feministes (cosa de cregut total i egocèntric... bé, desenvolupant actituds del patriarcat heteronormatiu) i saben de la situació però igualment, no són capaços de fer del concepte una acció, un aprenentatge i una manera de viure, perquè en això consisteix el feminisme: una manera de viure. - Busquem aquelles persones que no tenen por de demostrar els seus sentiments en públic, que no es bloquejen. - Busquem qui mai hagi fardat i no faci gala del seu feminisme però actui amb consciència feminista. - Busquem aquell amic i/o amiga que no amaga els seus defectes, o almenys n'és conscient de que els té i recolzem-nos, perquè és un treball mutu. O potser, en comptes de buscar tant millor seria posar-nos les ulleres liles, de segur que totes aquestes persones ja estan a les vostres vides, l'únic problema és que el què s'hauria de veure no ve de sèrie

0

0

Respon
Anònim gener 16, 2017 | 19:24

-Normalment quan algú es refereix a algú altre pel seu aspecte no acostuma a ser una descripció objectiva amb l'únic objectiu de poder identificar aquella persona, sinó que inclou una marcada connotació negativa, i si a tu no t'ho sembla, perfecte, però del que es tracta és de com es sentiria aquella persona al ser catalogada així, quan potser, i aquí enllaço amb els canons de bellesa, aquesta persona no es considera grassa, ni ella mateixa, ni des d'un punt de vista mèdic i saludable, perquè no estar en els ossos no vol dir ser obès, i això és una cosa que tenim claríssima amb els homes, però no pas amb les dones (i sí, potser tu no ho fas, però ja d'entrada catalogant a una noia ""grassoneta"" de insana em fa pensar que no va per aquí la cosa). -Amb l'educació hi estic d'acord, però no deixa de ser un resultat del sistema patriarcal, en el qual ens agradi o no, som el gènere dominant i gaudim de tota una sèrie de privilegis, els quals hauriem de començar a tenir en compte per tal de poder desfer-nos'en. -Jo entenc que el text va dirigit als homes, efectivament, sobretot perquè precisament som el gènere privilegiat en aquesta societat, i en comptes d'ofendre'ns quan algú ho posi de relleu, prendre consciència i actuar per trencar/renunciar a aquests privilegis/rols quan poguem (més sovint del que pensem). Et recomano aquest article https://ulleresperesquerrans.com/2015/09/29/la-tita-un-gran-privilegi/ , escrit per un home i per als homes, per si aquests vestigis (i no tant vestigis) de masclisme que tots els homes encara tenim fan que et resulti molest, tot i que espero que aquest article et canvii el punt de vista i puguis apreciar la potència que té una dona apel·lant als homes sobre feminisme, perquè sinó seguirem caient en aquest privilegi de la rellevància no merescuda pel simple fet d'haver nascut amb tita. PD: Sóc un home, m'agradaria poder-me declarar feminista, i tot i així em sento interpel·lat per la pràctica totalitat de les situacions exposades a l'article, exercides en major o menor grau, i sovint de forma inconscient. Però poc a poc hem d'anar aprenent, tot i que de moment anem massa lents. PD2: També hi ha dones masclistes o que reprodueixen/perpetuen rols d'aquesta societat patriarcal, però no ens podem confondre, elles no deixen de ser les que pateixen la grandíssima major part d'aquesta discriminació, i per tant, s'ha d'aproximar a aquesta situació amb moltíssima cura i experiència, a part de que ha de ser un paper reservat exclusivament a les dones, ja que nosaltres, ens agradi o no, seguim sent els beneficiats de la situació, i no podem donar lliçons de moral des d'aquesta posició de privilegi.

3

0

Respon
Sandra D gener 17, 2017 | 12:18

Feia temps que no llegia una corrua de prejudicis tan absurda. L'únic que fa aquest article és apartar definitivament qualsevol home que senti simpatia pel feminisme i vegi que és una causa justa. Els etiqueta tots com poc més que simis parlants i perpetua tòpics per poder estar, còmodament i permanentment a la contra. Perquè el dia que s'assoleixin els objectius, s'ha acabat la lluita, que és on és maco estar. La majoria de les coses que he llegit són reversibles. A mi ja em perdonareu, però veig segons quin home i s'em cau la baba. I m'agraden més aviat rudes i aventurers però si fan una mica d'olor corporal, o s'entesten a seguir practicant eports de risc, els engego sense miraments. Què voleu? també tinc contradiccions. Dit això, el masclisme és una xacra repugnant que ens mata i ens humilia diariament. Però no estem soles.

6

1

Respon