Foto: Sippanont Samchai


Cada matí li has deixat peles de mandarines, de plàtans, de pomes, de qualsevol cosa que arreplegaves de sobre la taula. Fins i tot li has parlat en veu baixa. Acaba-t’ho tot, eh? Ah, vull aquesta nina. I assenyalaves el dibuix encerclat d’una revista. I aquests ulls de retolador blau i aquesta boca que sempre riu et contestaven sí, sí, i tant.

Tens deu anys. Anem a rentar-nos les mans. I jo que et dic que no corris, que t’entretinguis una mica més, que no veus que encara les tens brutes. I la teva mirada de nena gran, davant del mirall, et delata. Però seguim el joc i et tornes a ensabonar els dits. És com si dins teu guanyessin les ganes de ser petita per sempre. Com si et resistissis a fer-te gran. Tornem al menjador. La llar de foc, el mànec de l’escombra, la cançó que cadascú canta com vol. Treus la manta. I l’escampall. Això deu ser per a ell. Això és per a tu, això, per a mi.

Encara que pogués semblar ingenu, et confessaria que jo també faig com tu. Que si és qüestió de creure –ara i tant de bo que demà i l’altre i l’altre–, crec en les persones bones de veritat. En aquelles que tenen llum i ànima, que te les enduries arreu i les cuidaries com fos. Crec que m’atreviria a proclamar als quatre vents que després de la patacada han d’arribar, sí o sí, els dies en què tornes a respirar. I que potser en el fons tot també és una qüestió d’esperança i de fe.

Aquest Nadal s’acabarà. Igual que l’any. Igual que tot el que comença. Però escolta’m, no deixis que cap foc cremi el teu tronc.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 30, 2016 | 22:55
    Anònim desembre 30, 2016 | 22:55
    M agraden les entrevistes que realizes Gemma gracies

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix