També soc jo

La Sònia escriu que es tornaria a equivocar i penso que jo, també. Tornaria a estudiar el mateix i els mestres de l’institut tornarien a no entendre res, com és que una noia així es desaprofita tant. Faria la mateixa aposta a llarg termini tot i saber que el futur és una hipòtesi gens garantida. Vindria un altre dia de foc i fum i por i tornaria a decidir fer un fill –el mateix fill– per espantar la fi del món.

I crec que tornaria a entrar (de puntetes, amb un ai-te-la-fotràs-fort) en aquell carreró sense sortida.

No renego dels errors ni dels fills ni d’allò, per més difícil que fos fer marxa enrere sense ratllar la carrosseria ni espatllar-me pell endintre. La que s’erra també soc jo i no voldria ara castigar records, corregir el galop, estimar-me poc.

Si m’equivoco de nou i emprenc un camí tort, potser ho gosaré escriure.