I que el temps vagi passant

Un bon dia tornes a fer clic: la passivitat no és cap virtut però la paciència, sí

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Vinoth Chandar


Abans corries i corries. No podies repetir curs. En cap sentit: ni a l’escola, ni a la feina, ni en res del que feies. Calia avançar i com més ràpid millor. A casa éreu calvinistes (sense saber-ho) i, com a bons drapaires del temps, s’havia de treure partit de cada minut. Fins que un dia veus –oh sorpresa!– que els cursos es repeteixen. No és que el temps s’hagi plantat; continua avançant al seu pas, però a tu t’ha obligat a parar. És el moment en què fas clic: entens que la vida no és un dos més dos fan quatre. Té disfuncions i interferències.

El temps et fa parar quan passen les coses grosses: les bufetades, les solituds, les decepcions i les pèrdues. Però també ens aturem de mica en mica perquè tots som petits sísifs. Arrosseguem cap amunt les càrregues quotidianes i ens les tornem a trobar l’endemà. No són cap tragèdia, però sumen: la casa que es desordena, la trucada que tens pendent, aquella relació que no flueix, la factura que t’arriba, la son que s’acumula, la feina que no surt, la incapacitat de fer el que dius que faràs, l’armari que ha de canviar d’estació. I tu que hi vas al darrere. I, amb tots aquests deures, s’amplia la teva particular cartera de frustracions.

Però un bon dia tornes a fer clic: potser no es tracta de córrer més que el temps, sinó de saber-lo esperar. La passivitat no és cap virtut però la paciència, sí. El que ha de passar passarà. I és cert que hi ha una tendència a l’entropia: la pols s’acumula, els plats s’embruten, les màquines s’espatllen i a nosaltres ens surten arrugues. La vida no és com voldríem, però no tot es fa malbé: de vegades el cos es cura, la ràbia s’esvaeix, la tristesa s’apaivaga, algú es reconcilia i nosaltres florim. 

 

Comentaris

    Anònim Setembre 1, 2015 9:40 pm
    Preciós, un text deliciós i real.
    Anònim Setembre 2, 2015 9:07 am
    Emotiu, dolorós, esperançador, real. Gràcies per aquestes sàvies paraules que fàcilment ens fem nostres. Abraçada.
    Anònim Setembre 2, 2015 8:10 pm
    Un text curatiu, per guardar i rellegir. Gràcies, Ester.
    Laura Solanas Casanovas Setembre 3, 2015 11:26 am
    Moltes gràcies... preciós...per reflexionar...en positiu!!
    Anònim Setembre 7, 2015 5:07 pm
    Aquest text és un petit tresor. M'ha encantat! Gràcies...
    Peter Woulft Setembre 15, 2015 11:01 am
    A vegades cal que algú ens faci pensar. Moltes gràcies per recordar-nos que la vida és un passeig.
    Anònim Agost 13, 2016 9:35 pm
    Molt bonic y real!
    Anònim Agost 17, 2016 9:28 pm
    Temps al temps... Un text x a la reflexió. No som petfectes i cal seguir sent feliços. ;-)
    Anònim Agost 22, 2016 8:31 pm
    Un tesoro para compartir

Nou comentari

Foto: Monestir de Pedralbes
Concert de Nadal al Monestir
Sortegem 2 entrades dobles per gaudir el concert de l'orquestra Verpres d'Arnadí
One
Més entrades...