La nit et sorprèn desperta. És massa tard per anar-te’n a dormir d’hora i ja no ve d’un minut. Prepares un te de regalèssia amb llimona que et prendràs a glops petits.

Cada dia el mateix. Els monstres de la foscor, sempre a l’aguait, t’ensenyen la cara lletja. I ara que la mare ets tu, no et pots dir mentides: i tant que existeixen de debò. Et dones permís per deixar-te anar: si et desfàs de matinada, no et sentirà ningú.

Però avança el rellotge i recula la por. Mossegues la tassa buida, escalfes més aigua, falten segles per apagar el llum. La bosseta de gingebre amb canyella hi diu la seva: truth is everlasting. El futur també és etern, visca la vida, tindràs temps de llegir tots els llibres.

El llit et crida i et fas la sorda. Prou que ho saps: sota el teu tros de nòrdic, esperant una son que diu que no, deixaràs de ser invencible.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a gener 10, 2017 | 22:26
    Mónica Pin Álvarez gener 10, 2017 | 22:26
    Al fi del dia, les nits m'esperan amb dolça infusió calenta i agradable per convatre el fred penetrant el cos i la lectura sana, dona i allarga la VIDA. Bona nit.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 10, 2017 | 22:35
    Anònim gener 10, 2017 | 22:35
    Preciós i tendre
  3. Icona del comentari de: Anònim a gener 11, 2017 | 01:12
    Anònim gener 11, 2017 | 01:12
    Una realitat molt compartida.
  4. Icona del comentari de: Teresa Ribas a gener 11, 2017 | 11:25
    Teresa Ribas gener 11, 2017 | 11:25
    Aquest text tant càlid i tendre i a la vegada tant real serà company de camí en la meva nit de cada dia

Nou comentari

Comparteix