Foto: Wall Boat
No hi ha res més valuós que saber on has d’anar quan estàs perdut. No hi ha res com demanar ajut i que t’ajudin. No hi ha res com saber-se estimat, estimadíssim. Per més que passin els anys i les coses i els problemes. És tan d’agrair saber que hi ha pilars que no s’han enfonsat mai.
Per això, tingues un amic i estima’l. Un amic que canviï els plans perquè t’ha notat la veu trencada. Que et guardi un secret amb sang, com quan éreu petits i encara res no era banal, com si li anés la vida. Tingues un amic que tingui menys por que tu.
Que et trobi genial la bogeria més boja. Un amic que t’ensenyi a volar, que et menteixi i et digui a les quatre de la tarda vine, dinem plegades que jo tampoc no he dinat.
Estima, sigues generós, exagerat en l’amor que dones, sigues lleial i honest i la gent es quedarà al teu costat per fer-te costat en la tempesta. Si vols que t’estimin estima, i tingues un amic per inventar l’amistat.
Que arribarà un matí qualsevol que decidiràs fer la vista enrere, i allà hi haurà una, dues, catorze, cinc-centes, mil persones, grans amors que s’hauran quedat dempeus quan tot s’hagi enfonsat.
Que quan arribi l’hora dels adeus, l’hora de ser valent, serà molt tranquil·litzador saber-se caminant de la mà de moltes mans amigues que et donin un mocador i uns braços per si et venen ganes de plorar.
32
1
