Que el cel ja trigui una mica a tenyir-se de capvespre. Que la nit es mori cada nit. La rosa de Sant Jordi. Vint-i-cinc piscines, ara crol ara esquena, més un parell de propina. Desembolicar les noves cançons dels mites que encara hi són. Les espelmes de l’aniversari que l’any passat no vas bufar. Enterrar els mitjons per rescatar les sandàlies amb planta de suro. Tornar a la Menorca de l’avi i al Manhattan dels teus vint anys. El cafè doble i la dutxa, per aquest ordre. El cafè de les quatre com a molt tard. El mail dels dissabtes que reps de fa poc però anheles com si t’hi anés la vida.
L’inici de curs. Esmorzar, dinar i sopar. Berenar encara que no en tinguis edat. El dibuix que enlaira el teu text i mira’l ara com vola. Rellegir un poemari. Repetir-te el no abarateixis el somni o et tindràs per menyspreu tu mateix. El canvi d’armaris. El t’estimo perquè ets com ets de la teva comèdia romàntica. Posar-te el vestit blau de les butxaques grosses. La pega dolça. Els bagels de panses. Aturar l’ascensor a mig camí i pujar a comprovar que hagis tancat amb clau. La llibreria estrangera on et perds i et perds i et perds. Omplir el congelador amb magdalenes integrals del forn de la Montse. El suc verd dels dimecres. La caràtula de la sèrie que tens pendent. Canviar les bombetes foses del sostre de casa. Retrobar el mar. Estrenar llibreta.
I voler creure’t la mentida que tot torna a començar, que cada dia neix un nou dia, que els finals no existeixen, que això nostre és per sempre.
4
0
