Tu no ets com els altres

Foto: Antífama

Confessa que tu també et sents especial. Tens una edat i ja saps que no ets el més maco del món, ni falta que fa. Però tendeixes a fugir dels ramats, i la idea d’estandarditzar-te et provoca nàusees. Tu no ets com els altres. Tu tens un no sé què que t’aparta de la massa. No ets persona de majories, ni tan sols has votat mai el partit guanyador. Jugues a despistar el personal, a nedar contra corrent, a avançar-te a les modes o ignorar-les. No t’atreuen les pel·lícules comercials ni les novel·les de cobertes llampants. Més aviat portes un elitista a dintre: t’amoïna que els teus gustos coincideixin amb els del gran públic. Et sap greu quan un músic o un escriptor que només coneixíeu tu i els teus passa a ser més popular del que convé per continuar sent de culte. Alguna cosa falla, quan això que en diem “la gent” està d’acord amb tu. Alguna cosa falla, perquè tu no ets com la gent. Ni ganes.

Et saps especial, però endevines que no ho ets tant com voldries. Perquè hi ha cançons i poemes i novel·les i pel·lícules que t’atrapen, que se’t fiquen endins. Et reconeixes en alguns textos com si els haguessis escrit. Sí, què hi farem: la persona que ha cosit les paraules que et sacsegen se t’assembla. Pensa com tu, riu amb les mateixes coses que tu, plora per les mateixes coses que tu. I se sent sovint en fora de joc. Com tu.

Et saps especial, però ensopegues amb les mateixes rajoles que jo. T’enamores i et deceps i reincideixes i te la tornes a fotre. Benvingut al club. Et saps especial, però t’aferres a l’estadística quan et dius i repeteixes que el teu avió no caurà, que el diagnòstic amb mal pronòstic anirà a parar al veí del costat. Que ja seria mala sort que la desgràcia et toqués precisament a tu. En aquests casos et passa el mateix que a tothom: desitges ser com tothom.

“Curiós, per un cop a la vida, voler pertànyer a la majoria: democratitis interessada i sospitosament cínica”, va escriure l’enyorada Maria-Mercè Marçal quan li van trobar el primer tumor maligne. El cirurgià li va explicar que el 70 per cent de càncers de mama es curen, i ella –que se sentia tan especial com tu i com jo, o més i tot– va entendre com mai abans que el destí de la minoria no sempre és el millor.