Foto: Iñaki Bolumburu


La Maica és alta i pèl-roja. El primer dijous va aterrar al taller d’escriptura esverada: arribava tard perquè se li havia punxat la roda del cotxe. Tot just estàvem trencant el gel i encara no sabíem qui era qui però, després de la seva irrupció teatral, a la Maica de seguida la vam tenir calada. És d’aquelles persones que no passen desapercebudes ni que ho vulguin. D’aquelles que se’t fan simpàtiques perquè sí.

La majoria de les alumnes del taller (no parlo pas en femení genèric: són dotze dones) són de lletres. La Maica, en canvi, és patòloga. Té una memòria fotogràfica envejable: si mai veu a través del microscopi un teixit que ja ha examinat en una altra ocasió, el reconeix a l’acte.

Si ara digués que la Maica i jo fa més de quinze anys que vivim totes dues a la mateixa escala però no ens havíem vist abans mai de la vida, sonaria poc o gens creïble. La versemblança a fer punyetes.

La veritat és estranya i inversemblant. Hi ha veritats que semblen mentida. En efecte, fa més de quinze anys que la meva alumna i jo som veïnes però no ens havíem vist mai. No ens hem trobat per l’escala ni tan sols ara que ja ens coneixem i que l’una i l’altra fem el trajecte des del respectiu replà fins a la porta del carrer amb ulls escrutadors, per veure si coincidim d’una vegada.

Aquest dijous s’acaba el taller d’escriptura de primavera. M’acomiadaré de totes amb certa pena (se m’ha fet curt), però especialment de la Maica: molt em temo que no la tornaré a veure mai més.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Maika a maig 30, 2016 | 09:18
    Maika maig 30, 2016 | 09:18
    Em sembla, Eva, que el curs se'ns ha fet curt a totes. A mi especialment, que he tingut sensació d'aficionada jugant a la premier ligue, amb alumnes tan bones. I insisteixo: ens trobarem!
  2. Icona del comentari de: Dolors Tenas a maig 31, 2016 | 02:22
    Dolors Tenas maig 31, 2016 | 02:22
    Eva, jo penso que sí que us trobareu, si més nó, res més sencill que trucar a la seva porta i quedar per fer la taça. Les persones que trobem especials, interessants, no ens podem permetre perdre-les, hi ha una connexió, lo qual vol dir que d'alguna manera ens hem conegut en algun moment de la nostra existència universal. Tant de bò podeu compartir moments més enllà dels comoartits en les classes.
  3. Icona del comentari de: glòria olivella a juny 01, 2016 | 10:04
    glòria olivella juny 01, 2016 | 10:04
    Eva i Maicka (tercera versió del teu nom), Feu venir un lampista que us desembussi aquesta entrada de casa vostra. Ho teniu fatal. Pobra portera tot el dia amb la fregona. Veig que l'Ignasi Blanch "Una mica d'aire" té dos especialistes que us poden anar bé. Com sempre, agraïda per l'article, Eva Piquer, i enyorada pel no-dibuix, Eva Armisén.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix