Foto: Amanda Tipton



Com més amunt, més petit. I ens enfilem per la muntanya entre pedres i troncs que ha fet caure alguna ventada. De tant en tant, miro cap a l’esquerra i, sorpresa, el mar. Cent passes més i, a l’horitzó, les muntanyes de Montserrat. Ara fa pujada de debò. I quan som al cim, sembla que tinguem el món als nostres peus. Allà baix, les cases tan petites semblen de joguina. És com si fos una mentida, que a dins hi ha gent parlant, cuinant, barallant-se, badallant, treballant, entrant a la dutxa.

Com seria la vida vista sempre des d’aquí? Seria prou fàcil intuir quin dels camins és més planer o em duria més lluny. Podria fer com aquells que, amb la veu clara, davant d’una pedra petita, la xuten i diuen: això no és res. I davant la prioritat: allò que s’apropa darrere els núvols sí que és important. Sabria destriar el que val la pena de veritat i el que no. L’amor, els amics, les traïcions, les esperances. No em desgastaria per rucades, tindria una perspectiva amplíssima de tot: del nord i del sud, del passat i del futur. Si jo visqués aquí dalt, potser, deixaria de viure amorrada a tot. Trobaria la distància. Em sabria esperar. Tindria l’oportunitat de preveure les tempestes que venen i el temps per fabricar-me un sostre de palla.

Però la vida és a tocar. Amb prou feines mirem el cel i massa sovint el paraigua és en una d’aquelles cases que semblen de joguina.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sirenita a octubre 21, 2018 | 13:23
    Sirenita octubre 21, 2018 | 13:23
    Para mi es muy importante 'vive y deja vivir"...?❤?

Respon a Sirenita Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix