Foto: J.D.
L’Ada necessita rentar-se molt les mans. La mare intenta fer veure que és una cosa normal, que a ella també li passa, però l’Ada necessita rentar-se les mans més que qualsevol altra persona. L’altra tarda ho vaig comprovar. La mare i la mare de l’Ada són molt amigues i per això em sembla que estan tan capficades que nosaltres també ho siguem. Van venir a ajudar-nos amb el jardí, perquè el volem tornar a posar net i bonic i aquesta és l’excusa per fer-les venir. Un cop les quatre a terra, enfeinades i brutes, l’Ada va aixecar-se per rentar-se les mans. Li vaig dir que si volia tenia uns guants de jardinera per a ella, de la seva mida, però la seva mare va dir que no, que no li agraden ni els guants ni els barrets, i a mi em va semblar molt bé perquè cadascú és cadascú i pot tenir les preferències que vulgui. Però si no vols tacar-te les mans i tampoc vols posar-te guants, ja em diràs quina tarda t’espera arreglant un jardí, i així li vaig dir a la mare, que em va fer silenci amb el dit a la boca, i va mirar de reüll per si l’Ada ens havia vist, o la seva mare, perquè diu que passa molta vergonya quan la poso en evidència.
L’Ada anava fent: ara una mica de jardí, ara una mica de mirar-se les mans, ara una mica d’anar a la mànega a rentar-se les mans, ara una mica de no fer res. I anava passant la tarda i jo m’hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s’havia de rentar tants cops les mans, i va dir que perquè se sentia bruta, i vaig contestar que se sentia bruta perquè ho estava, i que totes quatre ho estàvem perquè el jardí és un lloc per embrutar-se i que no passava res, després arribaria a casa i cap a la banyera. Em mirava poc convençuda mentre la mare ho feia amb cara d’impaciència, la mare de l’Ada en canvi anava rient, rient com qui diu: no ho aconseguiràs. I tenia raó, perquè això és una cosa que he après de l’Ada: que les coses normals no ho són per a ella. Ella tampoc no ho és, de normal, i la mare diu que jo tampoc no ho sóc, que si fos normal deixaria la gent que fes el que volgués, i jo penso que la mare tampoc és que sigui massa normal, perquè una persona tot el dia enfadada tampoc no ho és, i em vaig adonar en aquell precís moment que potser l’única normal, de les quatre, era la mare de l’Ada. I ja seria estrany, que una persona tan propera a una nena tan diferent no acabi… com ho diria… contaminada.
