Foto: Marc Becher



Hi ha un plec, entre la vida pública i la vida privada, que conté la vida secreta. Tot allò que ens guardem per nosaltres perquè sabem que així que li toqués la llum, s’ensutzaria.

Fa uns anys, quan escrivia Ancoratge, un amic em va explicar la teoria de cordes, totes aquelles dimensions que encara hem de descobrir, però que existeixen. Vaig portar-ho al meu terreny per parlar, precisament, de les vides possibles que s’amaguen dins les nostres vides secretes. Ser amplada, llargada, profunditat, temps, però no només. Ser tot allò que es veu i es toca i se sap i ser, alhora, alguna cosa més que perllongui els llimbs.

Tenir secrets té alguna cosa de revolucionari en els temps de la sobreexposició i els fluxos d’informació, fins i tot quan aquests fluxos són domèstics. Sembla que si no les expliquem, si no les escrivim, les coses no passen. Però el subsòl on s’amaguen aquelles històries que només són nostres té el poder de fer que ens somriguem a nosaltres mateixos, per dins, en recordar-les. Els dos extrems d’aquest somriure de felicitat íntima, de complicitat, surten de mi i van a cap mi. De tant en tant, una mica més enllà, si el secret és compartit amb algú que també el guarda.

Els secrets –els bonics, naturalment– et regalen una d’aquestes dimensions addicionals de què parlen les cordes. No és poca cosa: una vida possible més enllà de les dues oficials. Un lloc per on t’hi passeges sol, amb una certa brisa d’Arcàdia.

Potser l’únic lloc en què ets capaç de ser tu amb tota la rotunditat del món.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix