Foto: Street View


Newman, Austràlia
(23˚ 21’ 23’’S / 119˚ 43’ 54’’ E)


Welcome to Newman. És clar, què més podrien dir, si el nucli de població més proper és a dos-cents setanta-set quilòmetres? El rètol ens dóna la benvinguda però Newman encara gairebé no es veu. Els arbres baixos són prou alts per amagar un poble sencer, i durant una estona només es distingeixen les taques blanques i lluents dels teulats. Al voltant, terra vermellosa, arbustos, matolls, pals de telèfon i aquesta sensació que tot podria ser, sempre, igual. Newman i els seus cinc mil habitants són a l’oest de la carretera 95, la Great Northern Highway que travessa l’Austràlia Occidental però, abans d’arribar-hi, un rètol indica que una mica més lluny entraríem al territori de la Parnpajinya Community. Quaranta habitants. No resisteixo i abans de penetrar a la ciutat dels descendents d’europeus intento fer un tomb pel territori aborigen. Les càmeres no han passat de llarg i m’endinso, doncs, al poblat. Un rètol gairebé tombat ensenya el mapa de la comunitat, amb la menció “Redevelopment” ben visible. Poques cases, totes baixes, prou noves tot i que s’endevinen més aviat pobres, eucaliptus plantats de poc, rodes de cotxes abandonades i, al mig del carrer principal, escrit amb gruixut guix blanc damunt l’asfalt gairebé tan vermellós com la terra, aquesta inicials: BCC ODJ OTL. Un joc d’infants? No es veu ningú.

Mijta volta, cap a Newman i el seu Welcome. Poble miner eixit del no-res als passats anys seixanta, quan es va descobrir ferro al proper mont Whaleback, és notablement més ric que el veí aborigen, però tan baix, tan envoltat d’eucaliptus, a més de pins i palmeres. Kalgan Drive, Nimingara Drive, Callawa Way… A prop de l’Ilditch Avenue, la plaça del mercat. Molts cotxes ben desats en aparcaments amples, gairebé opulents, veïnegen amb carros de supermercats arrenglerats a davant d’unes quantes botigues acolorides, totes de planta baixa: Subway, Eagle Rock Deli & Cafe, Woolworths, Newman Hardware… Dos aborígens estan a punt de travessar el carrer. Són els únics humans que veuré per aquesta zona. I per les altres? No sé on són, les altres zones, totes semblen igual. Aquestes botigues, aquests carros i aquests aparcaments que, a Europa, serien a la perifèria d’una aglomeració, aquí són al centre. Però és un centre que no diu res del poble, tan sols que aquí semblen confluir els altres carrers, tots gairebé idèntics. I a tot arreu, terra vermellosa.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix