Vindrà l’hivern

M’he emprovat una jaqueta de pell amb caputxa. Me l’he cordat fins dalt, per protegir-me el coll d’un fred que encara no.

Si pogués, aniria saltant d’estiu en estiu per esquivar tots els hiverns del món. No enyoraria gens les tardes fosques ni els plats de sopa ni les capes de roba. A mi dona’m vestits de tirants, litres de gaspatxo i cels blaus fins tard.

Fa dos dilluns vaig nedar al mar. Em va sortir donar-li les gràcies –al mar–, per si fos l’últim bany de l’any. M’estic tornant rara. Ja em sembla veure’m ordenant calaixos a la japonesa, gràcies mitjons pels serveis prestats.

I avui he tret de l’armari una jaqueta gruixuda, me l’he posat, me l’he cordat fins dalt. Que no, no tinc pressa per desar les sandàlies, tampoc he canviat tant. Però tornarà el fred i jo potser hi seré i vull saber com abrigar-me.

Arriba l’octubre i reaprenc a fer plans.