No havia agafat cap vol transatlàntic ni me n’havia anat encara de casa dels pares ni havia viscut mai en parella. Ho anava a fer tot alhora. Tres creuetes de cop.

La nit de dijous a divendres me la vaig passar fent maletes. Empaquetant la meva vida per endur-me-la a l’altra punta del món. El que més pesava eren els diccionaris. No n’hauria sabut prescindir, en aquell abans de.

Podia no agradar-me Nova York, podia no agradar-me el nòvio, podia no agradar-me la feina de corresponsal, podia no agradar-me estar tan lluny de tot. Però aquestes pors tan grosses no haurien cabut a cap maleta i les vaig deixar a fora, en una habitació que estava deixant de ser meva sense que jo ho sabés.

Me’n vaig anar de casa amb una única por a la butxaca: la de l’avió, que ja em diràs com s’aguanta tanta estona al cel sense caure. I així, amb un bitllet només d’anada i carregada de paraules en ordre alfabètic, vaig volar cap al futur.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: . a gener 03, 2017 | 23:53
    . gener 03, 2017 | 23:53
    a vegades les pors no saps com però s'acaben ficant a dins de la maleta i no saps pas com treure-las (perdo per les faltes) d'allà.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 04, 2017 | 09:41
    Anònim gener 04, 2017 | 09:41
    I d'aquell futur que vas volar ara estàs plenament engrescada amb Cultura Viva, de la qual gaudeixo cada dia durant el cafè del matí. Enhorabona
  3. Icona del comentari de: Anònimsol solet a gener 04, 2017 | 13:31
    Anònimsol solet gener 04, 2017 | 13:31
    Jo també vaig deixar les pors a casa dels pares. A la maleta i vaig posar totes les meves ill·usions. Algunes s'han complert, d'altres no , pero aquesta sortida del confort va marcar la meva vida i per bé. Ho aconsello a tothom! Gracies Eva!
  4. Icona del comentari de: Anònim viu a gener 04, 2017 | 16:40
    Anònim viu gener 04, 2017 | 16:40
    Les pors no existeixen, no són d'aquest món. Només la mort és insalvable, però si tens por a la mort és que estàs viu. VISCA LA VIDA!
  5. Icona del comentari de: Anònim i tot a gener 05, 2017 | 16:46
    Anònim i tot gener 05, 2017 | 16:46
    No se com t'ho faràs, però ho has contat tan bonic que de ben segur el futur et regala l'apenentatge. I les experiències d'allà faran marxar les pors, tot i que....pors són pors!
  6. Icona del comentari de: Eva Piquer a gener 05, 2017 | 20:41
    Eva Piquer gener 05, 2017 | 20:41
    D'aquell dia ja fa 25 anys, i el futur que esmento a l'article ja és passat.
  7. Icona del comentari de: Anònim a gener 09, 2017 | 08:49
    Anònim gener 09, 2017 | 08:49
    Quina manera més sensible i bonica de parlar d'aquelles portes que durant la vida hem d'obrir i d'altres tancar
  8. Icona del comentari de: Daniela a octubre 09, 2017 | 08:15
    Daniela octubre 09, 2017 | 08:15
    Com no fer o si estava amb la persona estimada,el vol fantàstic
  9. Icona del comentari de: Marisa Ronchera a octubre 09, 2017 | 09:28
    Marisa Ronchera octubre 09, 2017 | 09:28
    Es curiós, la meva vida és força paral·lela a la teva, el dissabte farà 42 anys que em vaig casar i al cap de dues semanas, vaig deixar-ho tot, vaig agafar un vaixell amb al meu home era capità de la marina mercant, ho vaig estar navegant durant 5 anys fins que va néixer el nostre fill, la meva por també era més pel vaixell que pel fet de deixar-ho tot, va ser meravellós tornaria a fer-ho amb els ulls tancats, vaig viure 39 anys preciosos amb el meu company de vida, també va marxar massa d'hora
  10. Icona del comentari de: Dolors Figueras a octubre 09, 2017 | 11:11
    Dolors Figueras octubre 09, 2017 | 11:11
    Qui no ha tingut i en té en molts moments de la vida? Per això en cal fermesa i no perdre l'esperança, això mai; és el millor antídot per superar les pors.
  11. Icona del comentari de: Anònim a octubre 09, 2017 | 17:31
    Anònim octubre 09, 2017 | 17:31
    Justament avui la meva neboda fa 25 anys i viu lluny, a Argentina i el lloc que ha viscut i li agrada més és NY
  12. Icona del comentari de: Anònim a octubre 09, 2017 | 23:51
    Anònim octubre 09, 2017 | 23:51
    Aquestes pors tots d'una manera o altra les hem passat ,la diferència està en que tu les expliques de meravella Eva.
  13. Icona del comentari de: Anònim a octubre 11, 2017 | 04:18
    Anònim octubre 11, 2017 | 04:18
    En el meu cas en fa 10 d'aquest vol tan llarg a l'altra punta del món. Va ser per necessitats emocionals sobretot i tb per qüestions acadèmiques el fet d'aventurar-m'hi i la veritat és que també ho tornaria ha fer amb els ulls tancats. Des de llavors i curiosament el número 14 ha marcat la meva vida. I per sempre estaré enternament agraïda a l'oportunitat de decissió d'aquell moment i a experiències diverses que vaig viure llavors. Les pors en el meu cas, crec i diria que les vaig deixar tancades en una caixeta sota clau però amb el temps, aquelles mateixes i d'altres que en aquells inicis no coneixia han anat sortint...però també n'estic agraïda. Perquè de tot se n'aprèn que diuen, i de les pròpies pors també. Gràcies Eva. Sempre que et llegeixo m'apropo més a mi mateixa. Et desitjo el millor.
  14. Icona del comentari de: Anònim a octubre 08, 2019 | 07:57
    Anònim octubre 08, 2019 | 07:57
    Jo vaig seguir l’amor a Escòcia. Només recordo una sensació que no em deixava: “por? Molta. Dubte? Cap.”
  15. Icona del comentari de: Anònim a octubre 08, 2019 | 09:35
    Anònim octubre 08, 2019 | 09:35
    En el meu cas va 20 anys vaig marxar i va ser una fugida: de casa els pares (on m'ofegava), d'una parella, dels estudis que semblava que no duguessin enlloc, d'una vida que no m'agradava. I vaig anar a treballar a un altre país, i vaig començar a viure sola, sense ningú conegut en 1000km a la rodona, i vaig trobar una altra parella (i quan no va funcionar vaig saber dir prou jo sola). I no totes les il.lusions es van complir, però vaig aprendre a aprendre de les meves pors.
  16. Icona del comentari de: Anònim a octubre 08, 2019 | 15:20
    Anònim octubre 08, 2019 | 15:20
    Que preciós i que senzill que ho dius.
  17. Icona del comentari de: Sili a octubre 08, 2019 | 17:39
    Sili octubre 08, 2019 | 17:39
    M encanta llegir tot el q escrius! I sempre ho espero! En un moment hem fas volar cap aquell sentiment ,aquella emoció amagada q pot ser algun cop jo hi sentit i no puc explicar. Gràcies de tot cor i perdó també,per les faltes
  18. Icona del comentari de: Delf1954 a octubre 17, 2019 | 04:17
    Delf1954 octubre 17, 2019 | 04:17
    El llenguatge suporta el pensament ,sense ell només hi ha sentiments , emocions....sense llenguatge apareix la por.
  19. Icona del comentari de: Carola a octubre 10, 2020 | 20:38
    Carola octubre 10, 2020 | 20:38
    Jo també vaig volar per 1r cop i sola cap a Alemanya amb 18 anyets a fer d'au-pair. M'hi vaig quedar 2 anys. Després ja no vaig parar d'anar amunt i avall amb beques Erasmus, Sòcrates, Comenius... Grans experiències que m'han marcat de per vida i m'han fet qui soc.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix