No havia agafat cap vol transatlàntic ni me n’havia anat encara de casa dels pares ni havia viscut mai en parella. Ho anava a fer tot alhora. Tres creuetes de cop.

La nit de dijous a divendres me la vaig passar fent maletes. Empaquetant la meva vida per endur-me-la a l’altra punta del món. El que més pesava eren els diccionaris. No n’hauria sabut prescindir, en aquell abans de.

Podia no agradar-me Nova York, podia no agradar-me el nòvio, podia no agradar-me la feina de corresponsal, podia no agradar-me estar tan lluny de tot. Però aquestes pors tan grosses no haurien cabut a cap maleta i les vaig deixar a fora, en una habitació que estava deixant de ser meva sense que jo ho sabés.

Me’n vaig anar de casa amb una única por a la butxaca: la de l’avió, que ja em diràs com s’aguanta tanta estona al cel sense caure. I així, amb un bitllet només d’anada i carregada de paraules en ordre alfabètic, vaig volar cap al futur.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: . a gener 03, 2017 | 23:53
    . gener 03, 2017 | 23:53
    a vegades les pors no saps com però s'acaben ficant a dins de la maleta i no saps pas com treure-las (perdo per les faltes) d'allà.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 04, 2017 | 09:41
    Anònim gener 04, 2017 | 09:41
    I d'aquell futur que vas volar ara estàs plenament engrescada amb Cultura Viva, de la qual gaudeixo cada dia durant el cafè del matí. Enhorabona
  3. Icona del comentari de: Anònimsol solet a gener 04, 2017 | 13:31
    Anònimsol solet gener 04, 2017 | 13:31
    Jo també vaig deixar les pors a casa dels pares. A la maleta i vaig posar totes les meves ill·usions. Algunes s'han complert, d'altres no , pero aquesta sortida del confort va marcar la meva vida i per bé. Ho aconsello a tothom! Gracies Eva!
  4. Icona del comentari de: Anònim viu a gener 04, 2017 | 16:40
    Anònim viu gener 04, 2017 | 16:40
    Les pors no existeixen, no són d'aquest món. Només la mort és insalvable, però si tens por a la mort és que estàs viu. VISCA LA VIDA!
  5. Icona del comentari de: Anònim i tot a gener 05, 2017 | 16:46
    Anònim i tot gener 05, 2017 | 16:46
    No se com t'ho faràs, però ho has contat tan bonic que de ben segur el futur et regala l'apenentatge. I les experiències d'allà faran marxar les pors, tot i que....pors són pors!
  6. Icona del comentari de: Eva Piquer a gener 05, 2017 | 20:41
    Eva Piquer gener 05, 2017 | 20:41
    D'aquell dia ja fa 25 anys, i el futur que esmento a l'article ja és passat.
  7. Icona del comentari de: Anònim a gener 09, 2017 | 08:49
    Anònim gener 09, 2017 | 08:49
    Quina manera més sensible i bonica de parlar d'aquelles portes que durant la vida hem d'obrir i d'altres tancar
  8. Icona del comentari de: Daniela a octubre 09, 2017 | 08:15
    Daniela octubre 09, 2017 | 08:15
    Com no fer o si estava amb la persona estimada,el vol fantàstic
  9. Icona del comentari de: Marisa Ronchera a octubre 09, 2017 | 09:28
    Marisa Ronchera octubre 09, 2017 | 09:28
    Es curiós, la meva vida és força paral·lela a la teva, el dissabte farà 42 anys que em vaig casar i al cap de dues semanas, vaig deixar-ho tot, vaig agafar un vaixell amb al meu home era capità de la marina mercant, ho vaig estar navegant durant 5 anys fins que va néixer el nostre fill, la meva por també era més pel vaixell que pel fet de deixar-ho tot, va ser meravellós tornaria a fer-ho amb els ulls tancats, vaig viure 39 anys preciosos amb el meu company de vida, també va marxar massa d'hora
  10. Icona del comentari de: Dolors Figueras a octubre 09, 2017 | 11:11
    Dolors Figueras octubre 09, 2017 | 11:11
    Qui no ha tingut i en té en molts moments de la vida? Per això en cal fermesa i no perdre l'esperança, això mai; és el millor antídot per superar les pors.
  11. Icona del comentari de: Anònim a octubre 09, 2017 | 17:31
    Anònim octubre 09, 2017 | 17:31
    Justament avui la meva neboda fa 25 anys i viu lluny, a Argentina i el lloc que ha viscut i li agrada més és NY
  12. Icona del comentari de: Anònim a octubre 09, 2017 | 23:51
    Anònim octubre 09, 2017 | 23:51
    Aquestes pors tots d'una manera o altra les hem passat ,la diferència està en que tu les expliques de meravella Eva.
  13. Icona del comentari de: Anònim a octubre 11, 2017 | 04:18
    Anònim octubre 11, 2017 | 04:18
    En el meu cas en fa 10 d'aquest vol tan llarg a l'altra punta del món. Va ser per necessitats emocionals sobretot i tb per qüestions acadèmiques el fet d'aventurar-m'hi i la veritat és que també ho tornaria ha fer amb els ulls tancats. Des de llavors i curiosament el número 14 ha marcat la meva vida. I per sempre estaré enternament agraïda a l'oportunitat de decissió d'aquell moment i a experiències diverses que vaig viure llavors. Les pors en el meu cas, crec i diria que les vaig deixar tancades en una caixeta sota clau però amb el temps, aquelles mateixes i d'altres que en aquells inicis no coneixia han anat sortint...però també n'estic agraïda. Perquè de tot se n'aprèn que diuen, i de les pròpies pors també. Gràcies Eva. Sempre que et llegeixo m'apropo més a mi mateixa. Et desitjo el millor.
  14. Icona del comentari de: Anònim a octubre 08, 2019 | 07:57
    Anònim octubre 08, 2019 | 07:57
    Jo vaig seguir l’amor a Escòcia. Només recordo una sensació que no em deixava: “por? Molta. Dubte? Cap.”
  15. Icona del comentari de: Anònim a octubre 08, 2019 | 09:35
    Anònim octubre 08, 2019 | 09:35
    En el meu cas va 20 anys vaig marxar i va ser una fugida: de casa els pares (on m'ofegava), d'una parella, dels estudis que semblava que no duguessin enlloc, d'una vida que no m'agradava. I vaig anar a treballar a un altre país, i vaig començar a viure sola, sense ningú conegut en 1000km a la rodona, i vaig trobar una altra parella (i quan no va funcionar vaig saber dir prou jo sola). I no totes les il.lusions es van complir, però vaig aprendre a aprendre de les meves pors.
  16. Icona del comentari de: Anònim a octubre 08, 2019 | 15:20
    Anònim octubre 08, 2019 | 15:20
    Que preciós i que senzill que ho dius.
  17. Icona del comentari de: Sili a octubre 08, 2019 | 17:39
    Sili octubre 08, 2019 | 17:39
    M encanta llegir tot el q escrius! I sempre ho espero! En un moment hem fas volar cap aquell sentiment ,aquella emoció amagada q pot ser algun cop jo hi sentit i no puc explicar. Gràcies de tot cor i perdó també,per les faltes
  18. Icona del comentari de: Delf1954 a octubre 17, 2019 | 04:17
    Delf1954 octubre 17, 2019 | 04:17
    El llenguatge suporta el pensament ,sense ell només hi ha sentiments , emocions....sense llenguatge apareix la por.
  19. Icona del comentari de: Carola a octubre 10, 2020 | 20:38
    Carola octubre 10, 2020 | 20:38
    Jo també vaig volar per 1r cop i sola cap a Alemanya amb 18 anyets a fer d'au-pair. M'hi vaig quedar 2 anys. Després ja no vaig parar d'anar amunt i avall amb beques Erasmus, Sòcrates, Comenius... Grans experiències que m'han marcat de per vida i m'han fet qui soc.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa