Foto: Laia Flynn


Les 14 cançons més especials de The Crab Apples són:

1. All of Me Wants All of You, Sufjan Stevens.

No saps si et vols desfer d’amor amb la seva veu o si et vols morir de pena per la cruesa de la lletra, que no sabem si parla del càncer que va matar la seva mare o d’una relació monòtona. En qualsevol cas, una cançó que toca molt endins.

2. And Your Bird Can Sing, The Beatles.

La línia de baix? La guitarra? Els cors? Hola?! Gràcies, Paul. Gràcies, Harrison. Gràcies, Lennon. Gràcies, Ringo. Gràcies, Beatles pel Revolver (i per tot en general).

3. Miracle Aligner, The Last Shadow Puppets.

Som fans d’Alex Turner i de Miles Kane, però quan s’ajunten ja no hi ha res a fer. L’últim disc és la bomba i aquesta cançó el llumí per detonar-la. I el videoclip… wow. Volem que Mr. Turner ens faci classes de ball. Ara mateix.

4. Roller, Quilt.

Els vam descobrir a partir del grup Woods, ja que el teclista d’aquesta formació toca la bateria a Quilt. Vam quedar flipades amb la veu i les guitarres de l’Anna i amb el rollete surfero-garajero de la banda.

5. Nightclub, Balthazar.

Els vam descobrir gràcies al Festival Vida i va ser amor a primera vista (i oïda). Un directàs i cinc veus que fan “harmonies dolces a lo hooligan” (així ho hem batejat internament).

6. Karma Police, Radiohead.

És una cançó d’aquelles que, un cop les escoltes, marquen un abans i un després a la teva vida. A tots us ha passat.

7. Maschin, Bilderbuch.

Maschin és un temazo. Tot i que l’única alemanya en aquest grup és la Carla, la resta de The Crab Apples hem après algunes frases en alemany a còpia d’escoltar Bilderbuch en loop al cotxe, de camí als bolos o als assajos. Sempre és un bon moment.

8. Believe (Nobody Knows), My Morning Jacket.

Juntament amb l’anterior, deu ser de les que més sona quan anem en cotxe. Sobretot quan és tard i tornem d’un bolo. Una cançó amb la qual recarreguem piles, ens motivem i cridem molt: biliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiif! (Per cert, no podem deixar de dir que ens fa molta gràcia el teclat).

9. Every Time the Sun Comes Up, Sharon Van Etten.

Sharon Van Etten és una artista impressionant i aquesta cançó destaca la seva habilitat amb les lletres. És una d’aquelles cançons que desitjaries haver escrit tu: “I washed your dishes. But I shit in your bathroom”. Obra mestra!

10. Ur Life One Night, Unknown Mortal Orchestra.

És un grup que arrisca en cada cançó. No, en cada cançó, no. En cada pedal. En cada efecte de veu. Aconsegueixen una sonoritat que ens atrapa.

11. Every Tear Disappears, St. Vincent.

Aquesta l’hem posat perquè a la Laia Alsina li flipa i es passa el dia taral·lejant-la. Ja forma part de les nostres vides i no en sortirà mai! L’Alsi s’ha sortit amb la seva.

I ara, producte quilòmetre zero:

12. Bird Eyes, Núria Graham.

Som fans d’ella des de fa temps. Aquesta cançó és simplement meravellosa. Més d’una vegada hem fet repeat quan ha acabat perquè se’ns fa curta.

13. Eterns, Inspira.

La contundència de la banda. La veu del Jordi. La lletra. Hauria de ser un himne. Són uns musicazos.

14. Un día más en la vida, Sidonie.

L’any passat a les festes de Gràcia vam poder compartir literalment escenari amb Sidonie. Els vam telonejar i després la Carla va pujar a cantar aquesta cançó amb ells. Els altres tres no ens en vam poder resistir i la vam seguir cap a dalt. Vam ballar, vam saltar i vam ser molt feliços aquella nit.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa