Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.

Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix.
Per no deprimir-te o fer-te badallar.
Saber què rumies amb aquella mirada
que no sé què m’amaga.

Por de dormir,
i que en despertar-me tot hagi canviat.
Sense recordar què ens fa viure plegats,
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.

Et veig, el sol s’amaga entre els teus cabells.
Em sents, aixeques la mirada i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar
que em venen ganes de cridar: res no m’espanta.

Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.

Por de la por,
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig.
De no ser capaç de somriure
quan em dius que m’estimes.

Foto: Carles Fargas

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix