S’ha acabat

Perquè si eres a casa, em veia tan feliç./ No ho entenia però un fill és sempre un fill

Arxivat a: Els Pets, El piano


Un núvol passa, els carrers s’han enfosquit, 
i fot un ram com els de quan era petit. 
Darrere els vidres jo m’ho miro arropit, 
ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit. 

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist 
i moro d’enyorança perquè no ets aquí. 
La pluja m’ha portat records d’aquell estiu 
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils. 

La mare mai va creure que només fóssim amics, 
ella ens protegia de la llengua dels veïns. 
Perquè si eres a casa, em veia tan feliç.
No ho entenia però un fill és sempre un fill. 

Uooo, dos cossos enmig de la sorra. 
Uooo, rebolcant-se abraçats. 
Uooo, de la ment no se m’esborra. 
Uooo, no puc creure’m que s’ha acabat. S’ha acabat.
 
Va aparèixer envoltada de misteri, 
en el primer moment tot va semblar normal. 
Borratxeres, descontrol, mais i rialles, 
l’endemà jo amb ressaca i ell amb ella se’n va anar. 

Però ara aquell núvol lentament ja ha passat, 
ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat.
I un gran amor no pot morir-se així
del cassette de ma mare m’ha semblat sentir: 

Uooo, dos cossos enmig de la sorra. 
Uooo, rebolcant-se abraçats. 
Uooo, de la ment no se m’esborra. 
Uooo, no puc creure’m que s’ha acabat. S’ha acabat. 

Però ara aquell núvol lentament ja ha passat, 
ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat. 
I un gran amor no pot morir-se així 
del cassete de ma mare m’ha semblat sentir. 
 
Uooo, dos cossos enmig de la sorra. 
Uooo, rebolcant-se abraçats. 
Uooo, de la ment no se m’esborra. 
Uooo, no puc creure’m que s’ha acabat. S’ha acabat. 
 

Nou comentari

Detall d'una de les xemeneies del terrat del Palau Güell. Foto: Diputació de Barcelona
El treball dels artistes i artesans
El Palau Güell programa una nova edició del seu cicle de conferències
Més entrades...