Agost

Descamisat, Sisquet fa tard,
diu adeu a la colla.
L’han vacunat contra l’asfalt
en un poblet de costa.

On d’amagat l’espera,
darrere de l’església,
mig tremolós, aquell petó
que tindrà gust a sal de mar
i a nit plena d’estrelles.

Un pèl suat Cesc s’ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales,

i mirant com la nena
arrebossada d’arena
dorm al sofà, pensa que mai
tindrà millor moment
per anar buscar la parelleta.

Que arribi l’agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps
que passa a poc a poc.

Des del cafè, el senyor Francesc
mira la gent com tomba,
fent el tallat on fa tants anys
té un reservat a l’ombra.

I quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat, i li estreny la mà
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l’agost,
vital i enganxós,
per treure’ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l’agost,
vital i enganxós,
per treure’ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l’agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps
que passa a poc a poc.

Foto: Vern