L’Aigle Noire (L’àguila negra) és una de les cançons més conegudes i versionades de la cantant francesa Barbara, nom artístic de Monique Serf (París, el 9 de juny de 1930 – Neuilly-sur-Seine, el 24 de novembre de 1997). Quan era preguntada pel significat dels seus versos deia sempre que explicava un somni que havia tingut, “més bell encara que la mateixa cançó”. A les seves memòries, però, va revelar una realitat molt més dura: quan tenia 10 anys, va ser víctima d’abús sexual per part del seu pare. L’escoltem interpretada per ella mateixa, i, en català, per Maria del Mar Bonet i Roger Mas. 


Un bon dia o potser una nit,
prop d’un llac, jo m’havia adormit
quan, de cop, el cel s’omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.

Lentament, les ales bategant.
Lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s’acabà
i, com caigut del cel, l’ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit
i al seu front, mil raigs de to suau.
L’ocell, rei coronat, lluïa un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi.

Bon ocell, porta’m amb tu al país
d’altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d’infant,
per collir tremolant estels i més estels.

Com abans, en somnis clars d’infant,
com abans, damunt d’un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l’illa del record la pluja llançarem.

L’ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d’una emprengué el vol.
 
Un bon dia o potser una nit,
prop d’un llac, jo m’havia adormit
quan, de cop, el cel s’omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.

Lentament, les ales bategant.
Lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s’acabà
i, com caigut del cel, l’ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit
i al seu front, mil raigs de to suau.
L’ocell, rei coronat, lluïa un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi.

Un bon dia, una nit,
prop del mar, adormit.
Quan, de cop, el cel s’omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.

Un bon dia, una nit,
prop del mar, adormit.
Quan, de cop, el cel s’omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.


Un beau jour ou peut-être une nuit
Près d’un lac, je m’étais endormie
Quand soudain, semblant crever le ciel
Et venant de nulle part surgit un aigle noir
 
Lentement, les ailes déployées
Lentement, je le vis tournoyer
Près de moi dans un bruissement d’ailes
Comme tombé du ciel, l’oiseau vint se poser
 
Il avait des yeux couleur rubis
Et des plumes couleur de la nuit
À son front brillant de mille feux
L’oiseau roi couronné portait un diamant bleu
 
De son bec, il a touché ma joue
Dans ma main il a glissé son cou
C’est alors que je l’ai reconnu
Surgissant du passé, il m’était revenu
 
Dis l’oiseau, oh dis emmène-moi
Retournons au pays d’autrefois
Comme avant dans mes rêves d’enfant
Pour cueillir en tremblant des étoiles, des étoiles
 
Comme avant dans mes rêves d’enfant
Comme avant sur un nuage blanc
Comme avant allumer le soleil
Être faiseur de pluie et faire des merveilles
 
L’aigle noir dans un bruissement d’ailes
Prit son vol pour regagner le ciel
 
Un bon dia o potser una nit,
prop d’un llac, jo m’havia adormit
quan, de cop, el cel s’omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.

Lentament, les ales bategant.
Lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s’acabà.
 
Un bon dia, una nit,
prop d’un llac, adormit.
Et venant de nulle part surgit un aigle noir.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Kita a juny 27, 2017 | 04:14
    Kita juny 27, 2017 | 04:14
    Una de les joies de la música
  2. Icona del comentari de: Isabel Masó a agost 31, 2017 | 23:41
    Isabel Masó agost 31, 2017 | 23:41
    Sabeu el perquè d'aquesta cançó? Potser ho hairíeu de comentar...
  3. Icona del comentari de: Fedriquet de Ayacor a abril 29, 2020 | 12:31
    Fedriquet de Ayacor abril 29, 2020 | 12:31
    No puc entender, que un pare puga fer tant de mal a una filla, aixo es una maldita alimaña

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix