Ai, Dolors

«porta’m al ball,/ avui que ve tothom, avui és quan hi hem d’anar»

Arxivat a: Manel, Música, El piano


Ai, Dolors, porta’m al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem d’anar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard
amb un cop de cotxe i t’esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
ni, Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat.
Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans
mentre tu treus els tiquets de l’enèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que s’ha anat acabant.

Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un-dos-tres, un-dos-tres txa-txa-txà,
taló-punta, taló-punta, i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d’un tambor accelerat, d’una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història que ja no és important.

Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.

Dolors, veus la gran melodia volar pels terrats.
Dolors, una cançó obre portes i travessa envans.
Dolors, una radiografia de tots aquests anys.
Dolors, i que arrenqui un somriure a tots els vianants.
Dolors, un punt de tendresa i de barbaritat.
Dolors, i que entri a l’orella i destrossi el timpa.
Dolors, i que sembli impossible que pugui acabar.

 

Foto: jabiz shafieun

Nou comentari