Amagada primavera

La ciutat que no t'espera dia a dia s'apaga, rosa a rosa mor


Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri, 
on els carrers hi aboquen l’encanteri.
Asseguda a la font, sota l’ombra dels arbres, 
ja m’esperaves amb un vestit de flors.

Que avui pels carrers de Barcelona 
he vist maldestres traficants canviar llibres per roses de tant en tant. 

Era Barcelona com, com, com 
mig primavera no floreix per tothom com, com s’espera. 
Era Barcelona com, com, com 
mig primavera no floreix per tothom com, com.

Te’n vas de la ciutat, m’ho han dit, ja ho sé, 
però abaixant el cap em dius avui fem com si res. 
I en un segon i dos i tres tot va parar tot va desfer-se 
quan un petó sense permís va tallar la conversa.
 
Que avui pels carrers de Barcelona 
he vist maldestres traficants canviar llibres per roses de tant en tant. 

Era Barcelona com, com, com 
mig primavera no floreix per tothom com, com s’espera. 
Era Barcelona com, com, com 
mig primavera no floreix per tothom com, com.

Amagada primavera, que t’ha portat, gitana, cada dona una flor.
La ciutat que no t’espera dia a dia s’apaga, rosa a rosa mor.
Benvinguda i passatgera que t’ha portat, gitana, cada dona una flor.
Benvolguda viatgera que dus a la sang guerra, que dus la llança al cor. Foc.
 

Foto: Facebook: Txarango

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...