Trencant-nos fèmurs l’un a l’altre
sense fer-ho expressament,
és l’errònia simbiosi,
en la que hem entrat de ple.
Tant amor cert que s’encerta
i tan poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.
De debò que jo t’estimo
i sé que tu a mi també,
però això ja no és comestible,
això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura,
recosint els descosits,
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.
Per poder seguir veient-nos,
que això nostre ha estat molt bé,
i no perdre l’esperança
de ser amics dels cirerers.
Però seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament,
és l’errònia simbiosi,
algun dia n’aprendrem.
Foto: Tina Riera
