Trencant-nos fèmurs l’un a l’altre
sense fer-ho expressament,
és l’errònia simbiosi,
en la que hem entrat de ple.
Tant amor cert que s’encerta
i tant poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.

De debò que jo t’estimo
i sé que tu a mi també,
però això ja no és comestible,
això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura,
recosint els descosits,
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.

Per poder seguir veient-nos,
que això nostre ha estat molt bé,
i no perdre l’esperança
de ser amics dels cirerers.
Però seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament,
és l’errònia simbiosi,
algun dia n’aprendrem.

Foto: Tina Riera

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix