Quan Ara Malikian (1968) només tenia sis anys quan va esclatar la Guerra Civil del Líban. Però els refugis antiaeris, allunyant-se del dolor, es van convertir en un món on la gent ballava, cantava, explicava acudits. El seu pare, que era violinista, li va transmetre l’amor i la disciplina per aquest instrument. “Als subterranis la vida seguia, i havíem de tocar per divertir-nos, no per assajar”. Escoltem amb quina ànima interpreta l’Ària de la Suite per a Orquestra núm. 3 en Re Major de Bach.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Marasa a juny 04, 2017 | 19:11
    Marasa juny 04, 2017 | 19:11
    Un plaer meravellós escolta aquesta peça amb aquesta sensibilitat!
  2. Icona del comentari de: Maria Elena Echeverri Lozano a juny 06, 2017 | 05:59
    Maria Elena Echeverri Lozano juny 06, 2017 | 05:59
    Que conmovedor eso de que aún en medio de la guerra , la gente baile , cante y ejecute música. Con esas notas se transmiten sentimientos y emociones que van más allá de lo que se escucha.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa