La Barcelona Gipsy Balkan Orchestra en una imatge promocional.
El 2020 va suposar una aturada general. La pandèmia va esborrar dels calendaris trobades, espectacles, festivals i concerts però la creació no es va aturar, la música no es va aturar, i els músics de la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra van invertir el temps que havia quedat orfe a mirar endavant. D’aquells dies i el procés creatiu que els va habitar n’ha sortit el seu nou disc, Nova Era, que presentaran al Palau de la Música Catalana el 14 de març, en el marc compartit del Festival Tradicionàrius i del cicle Palau Fronteres.
La BGKO
La Barcelona Gipsy Balkan Orchestra (BGKO) és una formació internacional de músics amb seu a Barcelona. Van començar la seva activitat ara fa 9 anys sota el nom de Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra i la seva primera formació va arribar a ser un referent de la música klezmer i gitana balcànica a la ciutat comtal. En molt poc temps va assolir també projecció internacional i, actualment i ja sota el nom BGKO, és sens dubte un referent dins el panorama de la música tradicional d’arreu.
La BGKO portarà al Palau de la Música les seves reinterpretacions personals de la música dels Balcans, l’Orient Mitjà i de la mar Mediterrània, un repertori que connecta amb el passat i, alhora, vol ser un impuls cap al futur. Ho farà amb nova cantant, la siciliana Margherita Abita, que suma la seva veu al so contemporani i característic del grup, una personalitat que s’ha nodrit de les influències artístiques de cada membre: des de temes tradicionals catalans, italians, grecs, russos i de l’Orient Mitjà, fins al so vibrant del jazz, del flamenc, del jazz manouche i el rock’n’roll.
Un so particular
El so de la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra és fruit de la seva exploració dels timbres i sonoritats de la tradició musical klezmer, rom, balcànica i mediterrània, una riquesa que entenen com un conjunt de tradicions musicals i una cultura multiètnica que va més enllà de les fronteres geogràfiques, com la mateixa BGKO, que compta amb la veu de Margherita Abita i l’acordió de Mattia Schirosa (Itàlia), la guitarra de Julien Chanal (França), el contrabaix d’Ivan Kovačević (Sèrbia), la percussió de Stelios Togias (Grècia), el clarinet de Dani Carbonell i el violí de Pere Nolasc Turu (Catalunya) i també el violí d’Oleksandr Sora (Ucraïna).
