“He hagut de marxar d’Espanya per evitar la presó perquè als poderosos els molesta el que faig amb un micròfon. Encara sort que la meva arma cap en una maleta i els puc fotre canya des de l’últim racó amb oxigen del món.” Recordem quan Valtonyc va versionar Bella Ciao, l’himne antifeixista de la Segona Guerra Mundial.


Por la memoria histórica de las víctimas de toda dictadura.
Va por ellos y ellas.
Por la libertad de expresión.
Por la libertad de creación.
Porque la voz, no la pueden parar ni rejas ni paredes.
Por la libertad artística, ideológica.
Por la libertad de todos.
Por los derechos básicos.
Por el hambre.
Porque la desigualdad social es mucho más violenta
que cualquier canción o cualquier palabra.
Por todos los que luchan.
Las luchadoras.
Quienes más lucharon por la libertad es quienes más la merecen.
Por la libertad de los presos y las presas políticas de todo el mundo.

M’he vist a mi créixer davant d’un món nou,
respirant aire com qui surt d’un pou fons.
Seguint es renou d’estos qui veuen sa puresa d’aquest món.
I mouen ses ales per arribar en aquest racó.
Fusió entre família i fredor.
Com dos que s’estimen però se miren des de se llunyor.
I jo no crec en res més que en mi mateix.
Perquè tinc un munt de promeses que podria tirar en es fems.
I digue’m qui és es temps per canviar-me a mi.
Només pens a fugir.
Robar-te es fi, deixar-te trist.
Quan et tinc discutint a crits amb es rellotge
perquè només calla quan es sol se posa.
Egoista inversemblant, en qui creus tu que estàs tractant?
Que no dubtin mai que som es gats es que dèim sempre sa veritat.
El nin per educar
i a mi per anar a escola ja m’han dit que se m’està fent tard.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que a tu nombre no se le olvide esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruído de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tres de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.
Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa