Una de cada tres és la cançó amb què Valèria Aznar denuncia la violació que va patir per part d’un amic molt proper. I és també la carta de presentació del grup de trap social Angela (en honor a l’activista Angela Davis), que està format per la Valèria i la seva parella, Fèlix Colomer. “Hem fet aquesta cançó perquè volíem visibilitzar el tema i jo volia trencar silencis”.


Tothom parla de Manada,
però en són milers violades.
A la feina o de festa, a casa o al carrer,
tant la reina com la resta, empresari o obrer.
Us resistiu o no, tant se val, és violació.
Sort, amor, no t’ha passat.

Se’m menja la culpa i la vergonya,
ahir em violaven, avui en feu conya.
Si penso en el moment, no disfruto el present,
dissimulo i vaig fent.
A un sopar o un esmorzar?
Tranqui, ja ho diràs demà.
On ho dic i a qui l’hi dic?
A ma mare o un amic?
Som-hi, potser és el millor.

He estat sola, fent la bola,
no estic sola, potser és hora de cridar.
He estat sola, fent la bola,
no estic sola, aquí va:
Em van violar.

Però què hi feies, allà?
Una birra i parlar.
Qui va ser?
El Sunyer.
No pot ser.
Doncs va ser.
A casa teva?
De l’Esteve.
I què hi feies?
Només peies.
I ho dius ara?
No ho sé, pare.
Com vesties?
Amb faldilles.
Com demostres?
No hi ha mostres.
Et vas córrer?
A la porra.
Vas cridar?
Vols callar?
Et va agradar?
Et vull matar.

T’has begut l’enteniment,
l’Esteve no és violent.
No m’ho crec, anaves borratxa,
frec a frec, això ja passa.
Ho he llegit i ho he vist,
t’ho inventes, és molt trist.
Vas de festa, ets feliç,
i, de sobte, la tempesta?
Això són banyes, t’he pillat,
el rei guanya: escac i mat.

M’encanta el teu discurs,
molt correcte i feminista,
fins que soc jo l’abusada,
ets un més de la Manada.
Trenca murs, ja no ets mut,
és abús, i sí, és a mi, i t’ho dic,
i per fi, ja respiro,
però m’ofego i et prego
que em miris als ulls:

Em dic Valèria, tinc vint-i-quatre anys i em van violar.

He estat sola, fent la bola,
no estic sola, potser és hora de cridar.
He estat sola, fent la bola,
no estic sola, aquí va: em van violar.

Soc jo, la teva amiga, la teva filla,
la teva germana, la teva nòvia,
van tapar-me la boca i a callar.
Va apretar, va entrar i va forçar.
I la sang va sortir, no parava i brillava,
i jo no cridava però hi estava i feia mal,
joder si feia mal.
I em feia petita i desapareixia.
Estic pel que vulguis, hi seré sempre: mentida.
I ara, ho dic i torno. Torno. Torno. I recordo.
A cada carícia, a cada mirada, a cada gest, a cada Valèria.
Aguanta tia, aguanta.
A cada: però això t’ha passat a tu?
A cada mirada com les que m’esteu fent ara,
a cada gest de complicitat.
I torno, torno, torno i sempre torno de l’infern.
He estat a l’infern i he tornat.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix