Una de cada tres

Ahir em violaven, avui en feu conya

Arxivat a: Música, El piano

Una de cada tres és la cançó amb què Valèria Aznar denuncia la violació que va patir per part d’un amic molt proper. I és també la carta de presentació del grup de trap social Angela (en honor a l’activista Angela Davis), que està format per la Valèria i la seva parella, Fèlix Colomer. “Hem fet aquesta cançó perquè volíem visibilitzar el tema i jo volia trencar silencis”. 


Tothom parla de Manada, 
però en són milers violades.
A la feina o de festa, a casa o al carrer,
tant la reina com la resta, empresari o obrer.
Us resistiu o no, tant se val, és violació.
Sort, amor, no t’ha passat.

Se’m menja la culpa i la vergonya,
ahir em violaven, avui en feu conya.
Si penso en el moment, no disfruto el present,
dissimulo i vaig fent. 
A un sopar o un esmorzar?
Tranqui, ja ho diràs demà.
On ho dic i a qui l’hi dic?
A ma mare o un amic?
Som-hi, potser és el millor.

He estat sola, fent la bola, 
no estic sola, potser és hora de cridar.
He estat sola, fent la bola, 
no estic sola, aquí va:
Em van violar.

Però què hi feies, allà?
Una birra i parlar.
Qui va ser?
El Sunyer.
No pot ser.
Doncs va ser. 
A casa teva?
De l’Esteve.
I què hi feies?
Només peies.
I ho dius ara?
No ho sé, pare. 
Com vesties?
Amb faldilles.
Com demostres?
No hi ha mostres.
Et vas córrer? 
A la porra.
Vas cridar?
Vols callar?
Et va agradar?
Et vull matar.

T’has begut l’enteniment, 
l’Esteve no és violent.
No m’ho crec, anaves borratxa,
frec a frec, això ja passa.
Ho he llegit i ho he vist,
t’ho inventes, és molt trist.
Vas de festa, ets feliç,
i, de sobte, la tempesta?
Això són banyes, t’he pillat,
el rei guanya: escac i mat.

M’encanta el teu discurs,
molt correcte i feminista,
fins que soc jo l’abusada,
ets un més de la Manada.
Trenca murs, ja no ets mut,
és abús, i sí, és a mi, i t’ho dic,
i per fi, ja respiro,
però m’ofego i et prego
que em miris als ulls:

Em dic Valèria, tinc vint-i-quatre anys i em van violar.

He estat sola, fent la bola, 
no estic sola, potser és hora de cridar. 
He estat sola, fent la bola,
no estic sola, aquí va: em van violar.

Soc jo, la teva amiga, la teva filla,
la teva germana, la teva nòvia,
van tapar-me la boca i a callar.
Va apretar, va entrar i va forçar.
I la sang va sortir, no parava i brillava, 
i jo no cridava però hi estava i feia mal,
joder si feia mal.
I em feia petita i desapareixia.
Estic pel que vulguis, hi seré sempre: mentida.
I ara, ho dic i torno. Torno. Torno. I recordo.
A cada carícia, a cada mirada, a cada gest, a cada Valèria.
Aguanta tia, aguanta.
A cada: però això t’ha passat a tu?
A cada mirada com les que m’esteu fent ara,
a cada gest de complicitat.
I torno, torno, torno i sempre torno de l’infern.
He estat a l’infern i he tornat.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...