Ni sé com, llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps,
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.

La llibertat, aquesta dama encadenada
que ens està esperant.
I el teu nom, llibertat,
a poc a poc l’abarateixen, meu amor.
Sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.

La llibertat, aquesta dama encadenada
que ens està esperant.
I potser, llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.

La llibertat, aquesta dama encadenada
que ens està esperant.

Nou comentari

Comparteix