Cançó de bres per a una princesa negra

Secretament, vaig dedicar la música a la meva filla Maria Rosa abans que naixés


Darrere la Cançó de bres per a una princesa negra hi ha una història preciosa: el compositor Antoni Rodríguez Sabanés va ser l’encarregat de musicar aquest fragment d’una cantata. Ho va fer inspirant-se en el primer fill que esperava (quan encara no sabia si seria un nen o una nena). 27 anys més tard, la seva filla, Maria Rosa Rodríguez Borràs (Mallorca, 1990), també s’ha dedicat a la música i forma part de la coral In Crescendo, coneguda per la seva participació al programa Oh Happy Day, de TV3. És aquí on l’escoltem cantar, com a solista, la cançó que li han cantat els seus pares des d’abans que naixés, i també sentim com la interpretava amb només dos anys.
 
Antoni Rodríguez Sabanés: “Tinc ben present que va ser un any molt especial, el 1990. En aquell temps na Coloma, la meva dona, esperava el nostre primer fill. Era inevitable que, d’entre aquells texts de Gabriel Janer Manila que havia de musicar per a la XIII Trobada de Corals, en destaqués especialment un que, en el mateix títol, duia la seva carta d’identitat: Cançó de bres. Recordo que vaig pensar (no sé en quin moment) que aquest seria el primer regal que fes a aquest infantó i, encara que el text no hagués nascut amb aquesta intenció, secretament, vaig dedicar la música a la meva filla Maria Rosa.”
 
Maria Rosa Rodríguez Borràs: “La Cançó de bres per a una princesa negra és una cançó molt especial per a mi. Potser per aquest motiu em costa trobar les paraules adequades per descriure el vincle que hi tinc. Podríem dir que aquesta cançó m’ha acompanyat sempre, de fet diria que vaig aprendre abans a cantar-la que a parlar. En aquest sentit, imagino que haver-la escoltat des d’abans de néixer influeix en les sensacions que experimento cada cop que la sento o la canto: seguretat, tranquil·litat, tendresa i molt d’amor, un amor que va més enllà del que es pot expressar amb paraules, és una sensació que envaeix tot el meu cos i que em fa sentir en un estat de felicitat immensa. Sento un agraïment increïble tant cap al meu pare, per haver-la creat i haver-me-la dedicat, com cap a la meva mare, per haver-me-la cantat des que era a la seva panxa.”


Dorm, dorm, petitona, dorm,
que en draps de fosca blava
t’embolcalla la lluna negra,
tan negra com tu.

La nit teixeix corrandes
quan pensa en tu.
Te les canta, les canta ta mare.

Poniegú, 
quan el vent,
quan el vent
quan el vent arribi,
naixeran als teus ulls
plors de bambú.


Comentaris

    Anònim Abril 25, 2018 8:42 pm
    És una cancó meravellosa!! Sempre que la cant o l'escolt se m'entelen els ulls. Records compartits de joventut. Gràcies Toni
    Laura Garriga Abril 25, 2018 9:22 pm
    Qui no ha cantat alguna vegada aquesta cançó? ?? Quan la canten els In Crescendo m'emociono molt, es nota tot el que sent la Maria Rosa quan la canta, és preciós! Tothom hauria de poder-los veure en directe per sentir tot el que transmeten i per deixar-se portar. Són màgics!
    josep catasus torrrs Agost 28, 2018 10:27 am
    una molt bona canco per nsdal.
    Glotia Peña Juny 17, 2019 9:08 am
    2019 : He après la cançó a la coral. M'encanta...la cantó molt sovint especialment quan vaig a les muntanyes, baixo cantant aquesta cançó plena de tendresa ...
    M.Teresa Moliné Juny 19, 2019 5:04 pm
    Fa molts temps que la cantem a la Coral de L 'Ametlla de Mar, i sempre m'emociono al cantar-la es preciosa.
    Maria Navarro Setembre 11, 2019 10:00 am
    Pertenezco al Cor Ciutat d’Eivissa y me gustaría poder obtener la partitura de esta versión tan bonita para poder cantarla nosotros. Mi correo es [email protected] Si alguien puede proporcionarmela le estaré muy agradecida. Graciad
    Lluís Capellades Febrer 15, 2020 10:53 pm
    Des del primer moment em va semblar preciosa. Li vam cantar a la nostra filla des que era a la panxa de sa mare i és la primera cançó que li vam cantar poc després de néixer. Gràcies Antoni!
    Dolors Bort Bertrán Febrer 15, 2020 11:26 pm
    A la meva coral Il-lusió/Caliu també la hem cantat, i cada vegada que ho hem fet ens ha transportat ... La interpretació al piano es molt emotiva !
    Dolors Gubert Febrer 20, 2020 11:09 am
    Si a més a més de tot, es canta amb llengua de signes catalana l'emoció és encara més immensa. I més encara si la que ens la va ensenyar a la meva coral és la meva filla a qui he bressolat infinites vegades... És una experiència molt tendra i entranyable.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...