Darrere la Cançó de bres per a una princesa negra hi ha una història preciosa: el compositor Antoni Rodríguez Sabanés va ser l’encarregat de musicar aquest fragment d’una cantata. Ho va fer inspirant-se en el primer fill que esperava (quan encara no sabia si seria un nen o una nena). 27 anys més tard, la seva filla, Maria Rosa Rodríguez Borràs (Mallorca, 1990), també s’ha dedicat a la música i forma part de la coral In Crescendo, coneguda per la seva participació al programa Oh Happy Day, de TV3. És aquí on l’escoltem cantar, com a solista, la cançó que li han cantat els seus pares des d’abans que naixés, i també sentim com la interpretava amb només dos anys.
Antoni Rodríguez Sabanés: “Tinc ben present que va ser un any molt especial, el 1990. En aquell temps na Coloma, la meva dona, esperava el nostre primer fill. Era inevitable que, d’entre aquells texts de Gabriel Janer Manila que havia de musicar per a la XIII Trobada de Corals, en destaqués especialment un que, en el mateix títol, duia la seva carta d’identitat: Cançó de bres. Recordo que vaig pensar (no sé en quin moment) que aquest seria el primer regal que fes a aquest infantó i, encara que el text no hagués nascut amb aquesta intenció, secretament, vaig dedicar la música a la meva filla Maria Rosa.”
Maria Rosa Rodríguez Borràs: “La Cançó de bres per a una princesa negra és una cançó molt especial per a mi. Potser per aquest motiu em costa trobar les paraules adequades per descriure el vincle que hi tinc. Podríem dir que aquesta cançó m’ha acompanyat sempre, de fet diria que vaig aprendre abans a cantar-la que a parlar. En aquest sentit, imagino que haver-la escoltat des d’abans de néixer influeix en les sensacions que experimento cada cop que la sento o la canto: seguretat, tranquil·litat, tendresa i molt d’amor, un amor que va més enllà del que es pot expressar amb paraules, és una sensació que envaeix tot el meu cos i que em fa sentir en un estat de felicitat immensa. Sento un agraïment increïble tant cap al meu pare, per haver-la creat i haver-me-la dedicat, com cap a la meva mare, per haver-me-la cantat des que era a la seva panxa.”
Dorm, dorm, petitona, dorm,
que en draps de fosca blava
t’embolcalla la lluna negra,
tan negra com tu.
La nit teixeix corrandes
quan pensa en tu.
Te les canta, les canta ta mare.
Poniegú,
quan el vent,
quan el vent
quan el vent arribi,
naixeran als teus ulls
plors de bambú.
10
3
