El 2005, Miguel Poveda (Barcelona, 1973) va publicar Desglaç (Discmedi/Taller de Músics), un disc on cantava versos de diferents poetes catalans com Jacint Verdaguer, Enric Casasses o Joan Brossa. Hi va incloure “Cançó del bes sense port”, un poema de Maria-Mercè Marçal musicat per Agustí Fernández amb arranjament de Gustavo Llull. L’escoltem interpretat en directe i també en la versió que Maria del Mar Bonet va publicar al disc Blaus de l’ànima (Picap, 2011), acompanyada pel pianista Manel Camp.


Cançó del bes sense port

L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

Poema publicat a Sal oberta (1982) i, posteriorment, aplegat per la mateixa Maria-Mercè Marçal a Llengua abolida (1973-1988).

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa