Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig del 1894 a Barcelona i va morir el 7 d’agost de 1924, també a Barcelona. El recordem escoltant la cançó que li va dedicar Joan Manuel Serrat, primer en el disc Serrat IV i després en el d’homenatge al poeta, Res no és mesquí.


No sóc modest.
Estic enamorat
d’aquests ulls meus petits
perquè esguarden el lluny
i del meu front tan alt
que ho és de tant que pensa.
No vull agrair res,
perquè no he tingut mestre.

Jo no prometo res.
Només camino
mullant la ploma al cor,
que és on es suca l’eina.
Tampoc sé el que em proposo
perquè el tenir un propòsit no és fer feina.

Ja no vull allistar-me
sota de cap bandera.
De la divina acràcia,
seré ara el glossador,
de l’acràcia impossible
en la vida dels homes
que no senten desig d’una era millor.

I el que pensin de mi
no m’interessa gens,
no m’interessa gens,
no m’interessa gens.

Va entrar al món per la porta de servei.
Duia un gran bagul,
i un pedaç al cul.
Era un bagul de paper que va omplir el temps,
les dones i el port,
l’amor i la mort.
Era un bagul que s’endreçava a poc a poc
i esdevenia un vers cada record.

Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge,
i volaven les gavines amb les plomes de diumenge. Sí!
Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,
i s’estimava una parella en qualsevol cantonada. Sí!
Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats. Sí!
Per a ell s’obrien vermells les promeses i els clavells. Sí!

Per a un home prim,
de rostre verdós,
de llavis humits
i molt llargs els dits
per tastar millor les dones.

I no era modest.
I estava enamorat
dels seus ullets petits,
que esguardaven el lluny
i del seu front tan alt
de tant com ell pensava.

I no agraïa res a qui res no li ensenyava.
I el que penseu d’això…

Foto: www.jmserrat.com

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix