Qui millor que Van Morrison per tornar a casa; no és la primera vegada que l’irlandès apareix al VOSC, ni serà l’última (espero).

Dins del seu segon fantabulós àlbum, Moondance —que la criatura va composar amb només vint-i-cinc anys—, hi resideix per sempre aquesta meravella que és Into the Mystic.

La lletra es presta a diverses interpretacions: una al·legoria sobre la mort, sobre l’amor etern i impossible, (amb llegenda inclosa), sobre la recerca de Déu… Vés a saber; si el mateix Van Morrison ha confessat que el dia abans d’entregar la lletra a la discogràfica, encara dubtava sobre diferents alternatives per alguns dels versos i ho va rematar amb un irrefutable “suposo que la cançó parla sobre formar part de l’univers”.

De fet, d’entrada l’havia titulat Into the Misty, però al final la mística es va imposar a la boira. Tant se val. La boira segueix surant per la cançó mentre la música flueix magníficament i la veu del lleó ens estremeix fins al moll de l’os.


Cap a la mística

Vam néixer abans que el vent
i érem més joves que el sol
ans atenyérem la bella barca per navegar cap a la mística
Escolta, sentiràs el crit dels mariners
flaira la mar i sent el cel
deixa l’ànima i l’esperit volar cap a la mística

I quan bufi el corn entre la boira tornaré a casa
i quan bufi el corn entre la boira vull sentir-lo
no n’he de tenir por

I vull estremir la teva ànima errant
tal com ho feia els dies d’abans
i fluirem magníficament cap a la mística

Quan bufi el corn entre la boira saps que tornaré a casa
I quan el corn udoli entre la boira he de sentir-lo
no n’he de tenir por

I vull estremir la teva ànima errant
tal com ho feia els dies d’abans
i tots dos junts fluirem cap a la mística
Som-hi nena

Massa tard per aturar-nos…

Foto: Facebook Van Morrison


Into the mystic

We were born before the wind
Also younger than the sun
Ere the bonnie boat was won as we sailed into the mystic
Hark, now hear the sailors cry
Smell the sea and feel the sky
Let your soul and spirit fly into the mystic

And when that fog horn blows I will be coming home
And when the fog horn blows I want to hear it
I don’t have to fear it

And I want to rock your gypsy soul
Just like way back in the days of old
And magnificently we will flow into the mystic

When that fog horn blows you know I will be coming home
And when that fog horn whistle blows I got to hear it
I don’t have to fear it

And I want to rock your gypsy soul
Just like way back in the days of old
And together we will flow into the mystic
Come on girl

Too late to stop now…

Van Morrison (1970)

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix