Carles Sabater, el «cantactor» emblemàtic

14 records del líder de Sau, que hauria fet 53 anys aquest 21 de setembre

Arxivat a: Música, Sau, El piano

Carles Sabater en un concert de Sau, l’any 1989 a l’Stinger de Ripoll. Foto: Eudald Picas/La Marxa de Catalunya
 

Recordem Carles Sabater, que va néixer al barri de la Barceloneta el 21 de setembre de 1962 i va morir el 13 de febrer del 1999: va caure fulminat just després d’un concert. Sabater és sobretot conegut per l’èxit que va assolir com a cantant del grup Sau, amb qui es va convertir en un referent per als joves de l’època, però també va deixar un llegat prometedor en el món de la interpretació.

Enamorat dels musicals i de la poesia, el nom de Carles Sabater, a banda de Sau, està lligat a Dagoll Dagom i a TV3, on va aparèixer a sèries com Sitges.

El documental Carles Sabater: memòria d’una llum (2009), emès amb motiu del desè aniversari de la seva mort, recull les impressions i els records dels companys de Sabater, tant en l’àmbit professional com en el personal. Us n’oferim 14 tastos:

1. Joan Ollé, director de teatre: «Era molt millor cantant que actor, potser perquè d’actors n’hi ha molts i de gent que canti amb l’ànima, com un àngel, com en Joselito, n’hi ha molt pocs.»

2. Norbert Ibero, actor: «En Carles era un home tremendament divertit i sempre era el més susceptible que li fessin bromes, perquè les aguantava amb molta gràcia. Vaig passar moltes hores amb ell al camerino. En [Josep Maria] Flotats ens hi tenia fent classes d’esgrima i de cant, però amb en Carles vam afinar de seguida.» 

3. Laura Jou, actriu: «Estava enamorat de l’enamorament, de la passió, i de la fiblada que sents quan veus un objecte de desig. Era molt fàcil enamorar-se d’ell. No volia fer-se vell, li feien pànic les arrugues, els cabells blancs i la degradació.»

4. Pep Sala, músic: «Ens van conèixer en una entrevista que en Carles em va fer per a un programa pilot que no es va emetre a TV3 i em vaig adonar que hi havia una connexió especial. Vam dir allò que es diu sempre: “Ja ens trucarem”. Tothom ho diu, però ningú no ho fa. I nosaltres ho vam fer. […] Un dels punts en comú va ser Police. Als primers discos de Sau, hi ha molt de Police.»

5. Àngels Gonyalons, actriu: «Sí que era seductor, però tenia moltes més vessants. De vegades ser guapo i ser seductor entela una mica que tens molt més pes específic i capacitat per fer moltes altres coses. Cantava i afinava molt bé, tenia un registre molt ampli, i era molt bon actor.»  

6. Gerard Quintana, músic: «Des de les comarques més desacomplexades sortim nosaltres [els components del denominat rock català] portem la llengua als usos de carrer, la fem entrar als bars i la portem a les clavegueres, si cal. En aquest sentit, els Sau i en Carles van representar la línia més clara. Ens deien que no podíem fer rock en català perquè era arcaïtzant, tou, de pagès o folklòric.» 

7. Magda Bonet, biògrafa: «No hi havia hagut mai un grup pop, amb un cantant guapo i melodies que entraven. Va venir a omplir un forat.» 

8. Marta Pich, coordinadora de Clam Sau: «Una cara maca, sense tot el que l’envolta, perdria l’espurna i l’àngel que desprenia en Carles.» 

9. Joan Lluís Bozzo, director de teatre: «Era un galant, un home amb molt bona planta i tenia molt sentit de la comèdia. Un galant amb vis còmica i que canti és complicat de trobar. El seu lloc és molt difícil d’omplir, en 10 anys no s’ha omplert.»

10. Joan Capdevila, mànager personal: «Estic segur que, si no hagués passat el que va passar, Sau encara continuaria.»

11. Miquel Calçada, periodista: «Un bon dia van aparèixer en Pep Sala i en Carles Sabater amb una maqueta, en aquella època jo estava fent un programa els dissabtes al vespre a Catalunya Ràdio. I em va sorprendre molt, perquè em va semblar que era homologable a qualsevol altra música que pogués venir de fora del nostre país. Vam punxar moltíssim el Sense estil.» 

12. Jordi Tardà, periodista musical: «Trobava els Sau massa tous, trobava la veu d’en Carles massa suau, li faltava una mica de trempera. Vaig tenir la sort d’assistir a la gravació d’El més gran dels pecadors a Londres. Arran d’això, crec que vam tenir uns representants del pop-rock en català.» 

13. Albert Om, periodista: «En Carles Sabater va ser el primer sex symbol del pop en català. Per primera vegada les adolescents catalanes tenen un referent, un ídol a qui admirar no per les seves actituds polítiques, com passava amb Llach, Raimon o Serrat, sinó per com cantava, per com es movia, per com n’era de guapo… com passava altres estrelles del rock internacional.» 

14. Joan Pinell, amic de la infància: «Va néixer a la Barceloneta, hi havia viscut tota la vida, però ell se sentia de Llançà: Llançà era el seu poble. En Carles era un noi molt tranquil·let, no destacava especialment, la seva vida va fer un gran canvi en el moment en què va canviar la muntura de les ulleres. Les ulleres metàl·liques antingues les va canviar per unes ulleres de pasta més modernes i va començar a notar el seu potencial. La bomba va ser quan es va treure les ulleres del tot, es va posar lents de contacte i amb els ulls blaus seductors vam veure que triomfava de totes totes.» 

Citacions extretetes del documental «Carles Sabater: memòria d’una llum» (2009), dirigit per Pep Blay.

La llista amb 14 de les cançons més conegudes de Sau:

Nou comentari