Bruce Springsteen va néixer el 23 de setembre de 1949. Celebrem els 67 anys del Boss escoltant-ne una cançó traduïda i adaptada en català per Jesús Lana.
La carretera del tro
La porta del davant espetega,
el vestit de la Mary oneja.
Travessa el porxo ballant, com una visió,
mentre a la ràdio sona
Roy Orbison cantant pels solitaris,
Ei, sóc jo! I només et vull a tu.
No m’enviïs a casa una altra vegada,
no podré suportar trobar-me una altra vegada sol.
No fugis cap a dins,
nena, saps molt bé per què sóc aquí.
I tens por, i penses
que potser no serem tan joves mai més.
Has de tenir fe, hi ha màgia aquesta nit,
no ets una bellesa però, ei, estàs prou bé.
I amb això en tinc prou.
Pots amagar-te sota els llençols
i repassar el teu dolor.
Marcar amb creus els teus amants,
llançar roses a la pluja.
Malgastar l’estiu pregant, en va,
perquè aparegui un salvador enmig d’aquests carrers.
Bé, no sóc cap heroi,
està prou clar.
Tot el que et puc oferir, noia,
és sota aquesta carrosseria bruta,
amb una possibilitat per redimir-nos d’alguna manera.
Ei, què més podem fer?
Tret de baixar la finestra
i deixar que el vent et faci voleiar els cabells.
La nit s’ha esberlat
i aquests dos carrils ens duran a algun lloc.
Tenim una última oportunitat per fer-ho realitat,
per canviar aquestes ales per unes rodes.
Puja al darrere,
el cel ens espera allà al camí.
Oh vinga, agafa’m la mà,
sortirem aquesta nit cap a la terra promesa.
Oh la carretera del tro, oh carretera del tro,
carretera del tro.
S’estén aquí al davant, com un assassí al sol,
ja sé que és tard, però si ens afanyem encara podem fer-ho.
Oh la carretera del tro, seu bé, agafa’t fort,
carretera del tro!
Mira, tinc aquesta guitarra,
i vaig aprendre com fer-la parlar.
I el meu cotxe és al darrere,
si estàs llesta per un llarg passeig.
Del davant del teu porxo al meu seient del davant,
la porta és oberta, però el viatge té un preu.
I sé que estàs trista,
hi ha paraules que encara no he dit.
Però aquesta nit serem lliures
quan trenquem totes les promeses.
Hi havia fantasmes als ulls
de tots els nois que vas rebutjar.
Vaguen per aquesta polsosa carretera de platja,
damunt els esquelets metàl·lics de Chevrolets cremats.
De nit criden el teu nom pels carrers,
el teu vestit de graduació jau, estripat, als seus peus.
I en la solitària frescor abans de l’alba,
des de l’habitació, sents l’udol dels seus motors.
Però quan arribes al porxo, han marxat, amb el vent.
Així que puja, Mary,
aquesta ciutat és plena de perdedors
i foto el camp d’aquí per guanyar.
Foto: www.classiq.me
Versió original:
THUNDER ROAD
The screen door slams,
Mary’s dress waves.
Like a vision she dances across the porch
as the radio plays
Roy Orbison singing for the lonely,
Hey, that’s me and I want you only
Don’t turn me home again,
I just can’t face myself alone again.
Don’t run back inside,
darling, you know just what I’m here for
So you’re scared and you’re thinking that maybe we
ain’t that young anymore.
Show a little faith, there’s magic in the night
You ain’t a beauty but, hey, you’re alright
Oh, and that’s alright with me
You can hide ‘neath your covers
and study your pain.
Make crosses from your lovers,
throw roses in the rain.
Waste your summer praying in vain
For a savior to rise from these streets.
Well now, I ain’t no hero,
that’s understood
All the redemption I can offer, girl,
is beneath this dirty hood,
With a chance to make it good somehow
Hey, what else can we do now?
Except roll down the window
and let the wind blow back your hair
Well, the night’s busting open,
these two lanes will take us anywhere.
We got one last chance to make it real
To trade in these wings on some wheels.
Climb in back,
heaven’s waiting on down the tracks
Oh oh, come take my hand
We’re riding out tonight to case the promised land
Oh oh oh oh, Thunder Road
Oh, Thunder Road, oh, Thunder Road
Lying out there like a killer in the sun
Hey, I know it’s late, we can make it if we run
Oh oh oh oh, Thunder Road
Sit tight, take hold, Thunder Road
Well, I got this guitar
and I learned how to make it talk
And my car’s out back
if you’re ready to take that long walk.
From your front porch to my front seat,
the door’s open but the ride ain’t free.
And I know you’re lonely
for words that I ain’t spoken.
But tonight we’ll be free,
all the promises’ll be broken
There were ghosts in the eyes
of all the boys you sent away.
They haunt this dusty beach road
in the skeleton frames of burned-out Chevrolets.
They scream your name at night in the street
Your graduation gown lies in rags at their feet
And in the lonely cool before dawn
You hear their engines rolling on
But when you get to the porch,
they’re gone on the wind
So Mary, climb in
It’s a town full of losers,
I’m pulling out of here to win
Bruce Springsteen (1975)
6
0
