Common People

Quan sentia aquesta esplèndida cançó m’imaginava una nena pija amb texans esparracats de 300 lliures

 

Foto: Benurs


L’any 1995, la banda anglesa Pulp va publicar Common People, la que potser és la seva cançó més coneguda. Uns quants anys més tard, els Manel en van fer una magnífica versió acústica en català, que van titular La gent normal.
 
La cançó explica la història d’un paio que coneix la filla d’un magnat fastigosament ric. La noia ha decidit que vol ser com els altres (com qui decideix anar-se’n uns dies a una casa rural o de turisme solidari). Vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal. Vull dormir amb qui dormen els altres, ficar-me al llit amb gent normal com tu. El paio, lògicament esperonat per l’últim dels desitjos, la passeja pel mercat del barri i li proposa que faci veure que no té ni un duro. Ella no entén res, però ho troba mooooooolt divertit, riu i l’agafa del bracet.
 
Ell, pacient, insisteix en les consignes: Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal. Puja al metro pels matins, vés al cine alguna nit. Però no triga a adonar-se’n (és pobre, però no estúpid) que no se’n sortirà; que les ànsies de normalitat de la mossa trigaran a esvair-se el mateix que triga a canviar d’iPhone. I, un pèl ressentit, li etziba: Però igualment mai entendràs el què és anar comptant els anys, esperant la solució que s’emporti tanta por. Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal. Per si no li ha quedat prou clar (ella és rica, però no necessàriament llesta), continua: Mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant en riure i beure, i anar tirant i, si es pot, follar de tant en tant. (Que comenci a estar fins els pebrots dels experiments de la noia, no vol dir que renunciï a beneficiar-se-la; ja hem quedat que era pobre, però no estúpid.)
 
La noia no deu captar del tot la subtilesa del seu missatge (recordin que era rica però no necessàriament llesta) perquè ell, resignat i perdent l’esperança de treure’n cap profit carnal, li diu que ho provi, que canti i que rigui com ho fan els altres, però li adverteix: Però no t’estranyi, si et gires, que riguin de tu. Que no et sorprengui si estan farts de tu jugant a ser com és la gent normal.
 
Fins ara, sempre que sentia aquesta esplèndida cançó m’imaginava una nena pija, amb metxes rosses, ulls lluents i voraços i texans esparracats de tres-centes lliures, xiuxiuejant: Vull dormir amb gent normal com tu… Però des de la setmana passada només hi puc veure Rajoy, amb aquell cap blanc-i-negre, la mirada líquida i l’americana de maître, repetint una i altra vegada: Vull el vot de la gent normal com tu…
 
Me l’han esguerrat per sempre. Això no es fa, Mariano.

She came from Greece she had a thirst for knowledge
She studied sculpture at Saint Martin’s College
That’s where I
Caught her eye
She told me that her Dad was loaded
I said “In that case I’ll have a rum and coca-cola”
She said “Fine”
And in thirty seconds time she said

I want to live like common people
I want to do whatever common people do
I want to sleep with common people
I want to sleep with common people

Like you
Well what else could I do
I said “I’ll see what I can do”
I took her to a supermarket
I don’t know why
But I had to start it somewhere
So it started there
I said pretend you’ve got no money

She just laughed and said
“Oh you’re so funny” I said “Yeah?”
Well I can’t see anyone else smiling in here
Are you sure you want to live like common people
You want to see whatever common people see
You want to sleep with common people
You want to sleep with common people
Like me

But she didn’t understand
She just smiled and held my hand
Rent a flat above a shop
Cut your hair and get a job
Smoke some fags and play some pool
Pretend you never went to school
But still you’ll never get it right
‘Cause when you’re laid in bed at night
Watching roaches climb the wall
If you called your Dad he could stop it all

You’ll never live like common people
You’ll never do whatever common people do
You’ll never fail like common people
You’ll never watch your life slide out of view
And dance and drink and screw
Because there’s nothing else to do

Sing along with the common people
Sing along and it might just get you through
Laugh along with the common people
Laugh along even though they’re laughing at you
And the stupid things that you do
Because you think that poor is cool

I want to live with common people like you

Nou comentari