Lluís Llach, Elena Gadel i Sílvia Bel interpreten el poema Corrandes d’exili al concert a favor dels refugiats, l’11 de febrer del 2017 al Palau Sant Jordi de Barcelona:


Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 12, 2017 | 15:04
    Anònim febrer 12, 2017 | 15:04
    Genial Silvia Bel, com sempre.
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 12, 2017 | 22:45
    Anònim febrer 12, 2017 | 22:45
    Colpidor el tema. Fabulosa Silvia Bel
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 13, 2017 | 10:13
    Anònim febrer 13, 2017 | 10:13
    També va participar de l'actuació la coral Càrmina i l'orquestra de l'ESMUC.
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 13, 2017 | 11:49
    Anònim febrer 13, 2017 | 11:49
    Genial el tema i fabulosa la Sílvia Bel
  5. Icona del comentari de: Anònim nuria i a març 24, 2018 | 11:34
    Anònim nuria i març 24, 2018 | 11:34
    Fantàstic e

Nou comentari

Comparteix