Corrandes d’exili

l’altra meitat vingué amb mi/ per no deixar-me sens vida



Lluís Llach, Elena Gadel i Sílvia Bel interpreten el poema Corrandes d’exili al concert a favor dels refugiats, l’11 de febrer del 2017 al Palau Sant Jordi de Barcelona:


Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol 
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
 

Comentaris

    Anònim Febrer 12, 2017 3:04 pm
    Genial Silvia Bel, com sempre.
    Anònim Febrer 12, 2017 10:45 pm
    Colpidor el tema. Fabulosa Silvia Bel
    Anònim Febrer 13, 2017 10:13 am
    També va participar de l'actuació la coral Càrmina i l'orquestra de l'ESMUC.
    Anònim Febrer 13, 2017 11:49 am
    Genial el tema i fabulosa la Sílvia Bel
    Anònim nuria i Març 24, 2018 11:34 am
    Fantàstic e

Nou comentari