Corren

però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua, s’enyoren aquells que ja no es veuran.

És difícil descobrir qui soc avui,
una gota em cau mentre una altra em treu la set.
Plou i fa sol alhora,
tomba la bala que m’apuntava
era la meva i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum,
una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma.
No s’esborren, em conformo amb mirar-me,
mirar-me de dins cap a fora

On puc anar-te a buscar?
Nena no és broma.
Hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua, s’enyoren aquells que ja no es veuran.