Febrer m’ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s’obrin pels dits
i, en el cor, m’hi creixi una palmera.
Que exigent que ve la primavera!

Que exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l’intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d’una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar?

Febrer m’ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s’obrin pels dits
i, en el cor, m’hi creixi una palmera.
Que exigent que ve la primavera!

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sumabra a març 21, 2017 | 08:19
    Sumabra març 21, 2017 | 08:19
    La millor manera de començar la primavera !!!!!
  2. Icona del comentari de: N.garcia@reversibleanimacions.com a abril 29, 2017 | 12:36
    N.garcia@reversibleanimacions.com abril 29, 2017 | 12:36
    Estova el cor i procura alegria!
  3. Icona del comentari de: AGR a abril 29, 2017 | 22:57
    AGR abril 29, 2017 | 22:57
    M'he transportat a... fa tans anys!!!!!!!!!! I sento la mateixa alegria!!!!!!!!!! Quanta emoció en sentir aquesta dolça veu.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa