Cerca innocent algun tresor
com un petó de licor,
una tarda vora el foc.
Cerca l’essència de l’amor
tan màgic, tan diví,
abraçat a un arc de Sant Martí.
Vols la dansa del vestit?
Vull la lluna dins del llit.
Fer-te la cullera a mitjanit.
Em quedaré despert,
recordo el que vas dir:
ets tan maco, tan petit.
En tens prou amb els teus dits,
la manera de mirar.
Són aquests ulls marró clar
que em tornen boig,
drecera al món, demà i més,
on el temps i el sol no marxen mai
Desperto de nou i sóc allà camí de tu,
d’entre totes les estrelles, jo vull estar amb tu.
Ets tot allò que em porta a mi inclús la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor.
Bon dia,
llur llum seré
amb un petó matiner.
Oceànica sensació
recordo aquella olor
tan dolç i a poc a poc
fent-nos l’amor.
Aïllats de la mirada del món
reflexiu i convençut
que colze a colze,
junts, som molt més que un.
Bonica, vola amunt
i molt amunt
jo sempre seré amb tu.
Desperto de nou i sóc allà camí de tu,
d’entre totes les estrelles, jo vull estar amb tu.
Ets tot allò que em porta a mi inclús la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor.
Foto: Marina Miquel
