Mira’t,
has enterrat el que havies somiat
tots aquests anys.

No saps per què
ara dubtes si tot era,
tot era tant clar.

I tu no ho has vist
fins que t’has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t’imaginava.

Deixa’t portar, anem endavant,
no pararem, no afluixem,
fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t’havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.
Plou, però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa’t portar, anem endavant,
no pararem, no afluixem,
fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.

L’aire t’ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d’allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà,
només tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.

Trobarem un lloc on anar,
vine, que es fa tard.
Potser pots obrir els braços per mi.
Plou, però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa’t portar, anem endavant,
no pararem, no afluixem,
fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.

Foto: Bob Mical

Nou comentari

Comparteix