Un dimecres qualsevol

Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res/ esperant que el món es posi bo

Arxivat a: El piano



Pel matí quan et lleves maleint la pudor 
i tanques la finestra tot patint la calor. 
Realment et preocupa, aquest aire és verí 
l’altre dia ho parlaves amb els teus amics. 
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res 
esperant que l’aire es torni net. 

Al fer la migdiada a la tele amorrat 
has vist ulls que et miraven amb cara de fam 
t’has sentit deprimit i has canviat el canal 
vet aquí aquesta gent t’han donat mal dinar. 
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res 
esperant que el món es posi bo. 

A la tarda has anat a fer un volt per la rambla
aquell bar ja no hi és, els veins es queixaven 
ara estan discutint què en faran de la casa 
potser un supermercat o un banc, que sempre en falten. 
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res 
esperant que canviïn els temps. 

La nit plena de llums, trobo la teva cara 
tantes bronques plegats, ja et conec la mirada 
jo voldré dormir, tu diràs que n’estàs farta 
la mateixa comèdia de fa tantes setmanes. 
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res 
esperant que el temps ens faci vells.

 

Foto: petalouda62

Comentaris

    Anònim Octubre 12, 2016 10:00 pm
    M'encanta el text i alhora m'apena saber que no fem res. ????
    Doblin Octubre 12, 2017 8:14 pm
    Reivindico el derecho a ser infeliz

Nou comentari