Foto: Canet Rock
El Canet Rock bufa deu espelmes: quatre de les edicions dels anys 70 i sis d’aquesta dècada. I una bona manera amb què un festival de música pot celebrar anys és, precisament, compartint més música. I sí, sabem quins grups ens esperen el 6 de juliol al Pla d’en Sala, però no tot comença i acaba allà, sinó que aquella energia es pot viure i sentir abans i després. Com? Escoltant el disc –el podeu comprar aquí– que acaben d’editar, en què trobem els hits de les bandes que hi actuaran aquest estiu, més una de regal. Us convidem a desembolicar-lo i a escoltar-lo, mentre la directora artística del festival, Laura Duran, s’endinsa als motius pels quals l’han fet, i, de pas, ens explica en què s’ha convertit aquesta festa que ha aconseguit esgotar totes les entrades 4 mesos abans que se celebri.
“Hi havia molta gent que ens seguia per Spotify, i ens demanava la llista de Canet Rock amb les cançons que sonen aquella nit. Ens deien: si féssiu un disc o potenciéssiu la llista de Spotify, veuríeu que molta gent la faria servir al cotxe o quan va a córrer. La discogràfica Halley Records ens van proposar fer un recopilatori. La idea romàntica és que tot el que passa aquella nit és aquí dins.”
“Al disc hi ha 14 temes de cada banda que hi tocarà, i totes les cançons són hits de la seva trajectòria.”
“Desprèn festa major cent per cent. Hi ha la cançó de cada grup que ha tingut més èxit els últims dos o tres anys. Són fàcils de reconèixer i identifiquen molt el festival.”
“No volíem que el disc fos una eina lucrativa i se’ns va ocórrer que tots els beneficis anessin a parar directament a la plataforma Cultura amb causa. En última instància, qui gestiona els diners és la Fundació Esperanzah, que ho reparteix entre totes les entitats socials amb què treballa, com Pro-Activa Open Arms, Dones Rumb a Gaza-Flotilla de la Llibertat i Dream Nepal.”
“Si en un festival tens 25.000 persones davant, gairebé és de sentit comú no menystenir ni desaprofitar aquest poder. El 6 de juliol l’escenografia estarà envoltada de missatges: stop homofòbia, stop xenofòbia, no és no. Hi haurà una part molt important dedicada al feminisme. Mentre estàs ballant com un boig tindràs tota l’escenografia plena de missatges que et recordarà com podem fer un món millor.”
“El Canet Rock és allò que se’n diu a place to be. La gent té la sensació que si es perd aquella nit, s’està perdent una experiència única. Que tot es concentri en una nit ho facilita molt. Encara que sembli que si fossin tres nits i acampessin seria millor, creiem que és millor mantenir-ho com ho fem: d’entrada, els més joves no tenen problemes perquè els deixin sortir una nit, agafen el tren, van al concert i, quan acaba, tornen a agafar el tren i a les 8 ja estan dormint a casa. A més, no és tan fàcil que la gent es pugui permetre tres dies acampant.”
“Som l’únic festival que convidem el públic a veure sortir el sol. Aquesta experiència que està tan associada a la joventut, només la tenim nosaltres. Els altres festivals acaben a les 3, a les 4 de la matinada, però no tenen cap interès a acabar a quarts de 7, perquè la majoria han de tornar a arrencar l’endemà. Això és molt atractiu per un jove: a veure si soc capaç de ballar fins que surti el sol.”
Tenim la fortuna que la música del país passa per un moment molt brillant. Això va molt a favor del festival. Encara que estiguéssim en un moment en què la gent no escoltés música catalana i vingués menys públic, ens mantindríem en la nostra ideologia: ser l’aparador musical dels països catalans.”
Que es venguin les entrades tan ràpid és un senyal que els joves tenen molta set de la música que es fa aquí. No cal anar-la a buscar a fora. Hi ha molta gent d’aquí que vol veure què es fa aquí. Això vol dir que els grups, els promotors, s’han professionalitzat i que cada vegada la qualitat és més alta fins al punt que la majoria de bandes tenen gires internacionals.
“La Companyia Elèctrica Dharma està preparant un espectacle especial per Canet, en què a l’escenari veurem familiars dels presos i farem una acció potent per recordar que, per desgràcia, encara tenim gent a la presó. Suposem que el 6 de juliol no hi haurà sentència, i per això estem preparant el que serà el moment més reflexiu i emocionant.”
“Aquest any ha estat el primer que, tot i que sempre busquem l’excel·lència, no hem patit tant per si hem encertat o no les bandes, perquè hem venut 9.000 entrades sense cartell. La gent ja sap que s’ho passa bomba. Com que la nostra línia és molt clara i no ens hem despitat mai això dona molta confiança. La línia del festival és molt semblant fins al punt que hi ha moltes bandes que repeteixen.”
“Ens han ofert moltes vegades dur-nos una banda espanyola o internacional i cada any arribem a la conclusió que no cal. Tots els festivals porten gent de fora, som els únics que no. Seria absurd fer-ho. Al final és ser coherents amb nosaltres.”
“El públic nostre cada cop és més jove, dins d’un límit, perquè com que els menors de 18 anys no poden entrar sols, n’hi ha menys. La majoria són nois i noies de 18 a 22 anys.”
“La gent jove normalment no té ni un duro, però compren l’entrada ben ràpid, s’espavilen. Aquest any ens hem inventat l’entrada a terminis: ara pago 5 euros, després 10 euros més i, un cop pagada del tot, la rebien. Això els ha facilitat molt.”
“A part de les 14 cançons, n’hem afegit una de bonus track. Són molts els qui aquest any troben a faltar Txarango. Hem inclòs una cançó seva que la van treure per acomiadar-se de la seva última gira, Tanca els ulls, i que encara no havien publicat en cap treball. La gent que ha vingut tots els anys conserva el record d’un moment màgic: veure sortir el sol amb Txarango. Acabar el festival amb les seves cançons. És per això que aquest disc també l’hem volgut tancar amb ells.”
